Page 5 - Plecs 5. Enric Genoher i Xirgo

Una de les característiques més vestigacions més apassionades. Ell tificar allò que està veient, sense cap
importants de la personalitat d'En- mateix afirmava que el que li agra- mena de dubte, sense simbolismes
ric Genoher i Xirgo (1910-1988) és dava més fotografiar era el paisatge: ni minimalismes. Són missatges ab-
la seva implicació en l'activitat social "en ell es condensa tota la bellesa solutament diàfans: portes que s'o- -
cassanenca, que el va portar a parti- de la natura. I dintre el paisatge bus- bren cap a la natura, aigües lliscant
cipar activament en la majoria dels co sempre el contrallum, aquest per rierols, cims muntanyosos ob-
esdeveniments socials, culturals i es- contrast de claror i ombra, sempre servats pels mateixos excursionis-
portius de la vila que el va veure difícil de captar" .Així doncs, és evi- tes, pagesos en el camp, pagesos a
néixer i a manifestar les seves idees dent que una bona part del seu fons l'era, arquitectures rurals, etcètera.
públicament sense cap mena de te- fotogràfic respon a aquesta cerca,
mença. El nostre protagonista es que requeria, principalment, d'un Les fotos de la Guerra
guanyava la vida com a oficial de no- important coneixement de la tècni- Evidentment la part del fons que va
taria però va cultivar el seu esperit ca fotogràfica. L'evolució d'aquest realitzar el nostre protagonista i que
en les hores lliures dedicant-se a aprenentatge es constata quan s'a- interessa més als cassanencs és
una gran quantitat d'activitats al- nalitza la seva producció de manera aquella que fa referència al poble: el
truistes i a captar l'entorn amb l'ob- cronològica i es comprova la gran paisatge urbà, el paisatge rural, les es-
jectiu de la seva càmera. Precisa- qualitat tècnica que tenen les foto- cenes pageses i els actes lúdics, es-
ment aquestes ratlles estan destina- grafies realitzades per un Enric ja portius i religiosos . Dintre d'aquest
des a precedir una selecció de la se- adult. Però l'Enric també buscava al- fons, hi ha un bon conjunt que po-
va prolífica producció fotogràfica tres finalitats en les seves imatges: dem tipificar de fotoperiodisme, com
que es conserva, en bona part, aTei- Volia que parlessin per elles matei- el reportatge sobre la festa del Cor-
xidor Arxiu d'Imatges d'Olot, uns xes, que expliquessin una història, i pus, la visita de la Verge de Fàtima,
2.500 negatius i uns 1.500 positius. per tant, la resolució del tema era les curses ciclistes, imatges de dife-
L'excursionisme va ser una de les tant o més important que la bona rents equips de futbol i, per sobre de
seves passions, i amb els seus ulls praxi utilitzada. Una bona part de la tot, el reportatge que va fer durant
d'excursionista va copsar escenes seva obra la integren escenes paisat- els primers mesos de la Guerra Civil
paisatgístiques on els clars i els obs- gístiques però amb elements temà- del segle XX. Dissortadament es
curs varen ser una de les seves in- tics. L'observador sempre pot iden- conserven escasses peces d'aquest
segueix a la pàg. 28

El grup de teatre Renaixement l'any 192B.A la part
superior, el tercer començant per Ja dreta és Enric
Genoher. Enric Genoher treballant a la notaria L/ach en els anys quaranta del segle XX.