Page 29 - Plecs 5. Enric Genoher i Xirgo

Genoher va pu- rents entitats. L'any 1934 va escriure
blicar un article" un article a la revista Horitz ó" en
en què escrivia què demanava als lectors la seva
que l'esperanto participació en la creació d'una -
era "un idioma agrupació excursionista des de l'A-
apartat en abso- teneu. Molt més tard, en una entre-
lut de tota ten- vista a Luz y Guia (L1umiguia) de
dència política, l'any 1951, l'entrevistador, J. Vilallon-
nacional, social o ga, deia que en aquells moments hi
religiosa; per si havia eufòria dintre la joventut cas-
sol fomenta tota sanenca per fer excursions i li pre-
classe de rela- guntava si creia possible una organit-
cions morals en- zació encaminada a ajudar aquestes
tre els homes i "expansions esportives", a la qual
L'equip de Cassà l'any 1930 al camp de futbol
d"Hostalrich. Enric Genoher està situat en el quart lloc a l'esquerra de la segona fila. fa créixer ent re cosa Genoher va respondre que la
ells un fortíssim mateixa UD Cassà deixaria el seu
aquest periòdic hi escrivien plomes lligam de solidaritat". Enric Genoher nom per ajudar a aquesta agrupació
com les de J. Puig Tolosà, Hermene- va tenir al llarg de la seva vida una en cas que es realitzés. Encara més
gild Roura ", Modest Sabaté, M. To- important activitat esperantista . Era tard, el 1952 21 , va publicar una carta
losà i Surroca , a més d'Enric Geno- soci de la Universala Federacio Espe- a les pàgines de Luz y Guia (Llum i-
her i altres articulistes. Precisament rantista 16, de la Universala Esperan- guia), gairebé idèntica a la publicada
els articles publicats per l'Enric a la to-Asoc ío" i de la Hispana Esperan- anteriorment a la revista Horitzó, en
revista Horitzó delaten el nostre to-Asoc ío", La seva correspondència la qual demanava la col ·laboració
protagonista com una persona amb utilitzant l'esperanto com a llengua dels amants de l'excursionisme per
una mentalitat molt oberta i moder- de comunicació arriba fins al seu úl- crear una agrupació .
na. Escrivia sobre temes tan innova- tim any de vida i els receptors de les Acabarem parlant de l'activitat es-
dors com la necessitat de la planifi- seves missives esquitxen 31 països portiva de Genohe r" que el va por-
cació familiar per millorar el benes- diferents. Dins el seu fons epistolar tar a formar part de la plantilla de ju-
tar de les famílies treballadores i la en esperanto cal destacar les cartes gadors del Club Deportiu Cassà de
seva qualitat de vida" , i la necessitat que li va enviar Josep Garganta, que l'any 1929 (entitat que es va dissoldre
de que les dones s'integressin en la reflecteixen la intensitat de l'agrupa- el 1934) al costat de jugadors com
vida social i associativa i que es pre- ció que els va portar a
paressin culturalment i intel·lectual- pensar fins i tot en la
ment" . D'altra banda, i com es obvi, celebració del XXè
també escrivia sobre excursionisme, congrés d'esperanto a
esports i esperanto, entre d'altres Cassà que es podria
temes. haver celebrat l'any
Hi ha dos aspectes de l'activitat so- 1938 ' 9 però que l'inici
cial d'Enric Genoher que cal am- de la Guerra Civil i el
pliar: la seva vinculació amb el món seu desenvolupament
esperantista i amb el món excursio- varen truncar.
nista. Com s'ha dit més amunt, Ge- L'Enric va ser un ex-
noher, va ser un dels fundadors de cursionista per ex-
l'entitat esperantista Flugiloj a Cassà cel·lència, i, a part de
i les pàgines d'Horitzó es van con- practicar-lo va incitar
vertir en una excel ·lent plataforma a la creació de dife-
per difondre aquest món . El mateix Carnet de l'any 1936 de la Universala Esperanto Asocio.