Page 8 - Plecs 27. 30 anys de democracia

ció de diversos carrers. Malgrat aques- es va viure una forta tensió en els de president. El febrer de 1981 es va
ta decisió de la majoria de regidors del plens, fins i tot, l’oposició els boicote- produir un intent de cop d’estat (23-F).
Ple, l’alcaldessa de CiU va poder con- java. Al final, el grup del PSC va dimitir A Catalunya,després de l’aprovació de
tinuar en el càrrec fins al final del man- en bloc. l’Estatut de Sau (a Cassà amb un 90%
dat.Va continuar d’alcaldessa ja que va Durant aquest període, a Espanya d’aprovació), Josep Tarradellas, que
dir que havia rebut moltes sol·licituds governava la UCD, primer amb Adolfo havia exercit de president de la
de gent que l’havia votat i d’altra que Suárez i després amb Calvo Sotelo fins Generalitat provisional, deixava el seu
no ho havia fet, en el sentit que seguís a les eleccions del 1982, que va guany- lloc l’any 1980 a Jordi Pujol (CiU) com
en el càrrec.Després d’aquell moment ar el PSOE, i Felipe González va entrar a president de la Generalitat.

1983-1987 D’aquestes dues candidatures indepen- Joan Casadevall i Brun
Josep M. Dausà, nou dents, una d’elles significava el retorn a Ricard Gispert i Verdaguer
la vida municipal de Josep Mestras, que Alme Domingo i Roura
Alcalde
es va ajuntar a altres persones provi- Joaquim Mundet i Creus
nents del món empresarial cassanenc Francesc Duran i Olivé
El dia 8 de maig de 1983 s’havien de per intentar tornar al govern municipal Jaume Cases i Deordal
celebrar els nous comicis municipals. La amb la candidatura Independents per un
que havia estat alcaldessa de Cassà fins Cassà Millor. L’altre grup sense cap lli- Josep M. Dausà es presentava com a
llavors, M. Dolors Godoy, no es va pre- gam amb partits polítics era Unitat cap de llista de CIU i substituïa l’ante-
sentar en els nous comicis. En l’anterior Cassanenca Independent,encapçalat per rior alcaldessa, Maria Dolors Godoy.
legislatura, l’oposició socialista havia Ramon Rabassedas, que havia estat el Dausà va demanar el vot a la població i
estat molt agressiva, fins al punt de la president i “alma mater” de l’Associació va oferir diàleg i comunicació. Oferien,
presentació de la moció de censura. deVeïns de Cassà. també,treballar sense egoismes,preten-
Aquesta polèmica va animar altra gent L’altra novetat, en aquest cas de candi- sions i interessos. Dausà no prometia
del poble a crear noves llistes per inten- datura de partit, era la presentació l’impossible però sí que prometia fer
tar evitar el que s’havia produït al poble d’Alianza Popular, que venia a ser el l’impossible perquè al poble cassanenc
en aquells anteriors anys.Per això,a part reflex a Cassà del trencament d’UCD tornessin a sortir brots d’optimisme.
de les dues llistes que ja s’havien presen- i la conseqüència del fet de l’emigració
tat l’any 1979, la del PSC i la de CiU, se de polítics d’aquest partit a AP.
n’hi van presentar tres més: Unitat Les llistes de les candidatures presen-
Cassanenca Independent; Alianza tades i punts programàtics s’enume-
JO
Popular, amb l’exregidor Uñó al capda- ren a continuació.
vant, i Independents per un Cassà Millor,
amb l’últim alcalde de l’època franquista, CiU
Josep Mestras Sors.Per tant,a diferència Josep M. Dausà i Crosas
de les primeres eleccions, on tan sols hi Josep Ruscalleda i Sabater
havia candidatures presentades i lligades Joaquim Roura i Caubet
VES
a partits polítics (encara que amb majo- Josep M. Blavi i Serra
ria d’integrants independents),en aques- Joaquim Cassà i Gibert
tes ja hi havia dues candidatures total- Lluís Soler i Tubert
ment independents. Agustí Ayats i Prunell

8

PLECS