Page 21 - Plecs 24. El Sometent

Portada del Llibre de comptes del Sometent de Cassà de la Selva i pàgines interiors on podem apreciar la compra d’una llitera. (AMCS/Col·l. Joan Codolà) PLECS

setembre de 1921), s’han ingressat al de Cassà el 7 d’abril de 1929. 78 tubre de 1922. Miguel Primo de Rivera
compte del Banc d’Espanya per als mu- L’exemple més clar de vinculació amb faria realitat un dels somnis de la patro-
tilats i orfes un total de 56.995,60 pes- l’ordre, aquesta vegada dictatorial, seria nal: estendre les guàrdies cíviques per
81
setes, i el Sometent de Cassà és un dels l’acord, el 17 de setembre de 1923, tot el país. Els sometents de tot Cata-
principals recaptadors amb 780,55 pes- d’enviament d’un telegrama d’adhesió lunya tenien, per tant, molt a agrair. El
74
setes. Una col·lecta semblant es con- al capità general Primo de Rivera, el mes de setembre de 1928 el carrer
79
vocà el 12 de gener de 1923 “para su- qual havia decidit donar un cop d’estat Ample de Cassà de la Selva canviava el
fragar los gastos del decorado y per prendre les regnes del regne.El ma- nom pel d’avinguda Primo de Rivera. 82
mobiliarios de una de las habitaciones teix dia el nou dictador decidia crear el Paradoxalment, a partir d’aquest mo-
75
de un palacio real en Barcelona”. La Somatén Nacional: la institució armada ment el Sometent Armat de Catalunya
idea era decorar el Palau Reial amb in- catalana s’estenia per totes les provín- anirà perdent força qualitativa. El fort
sígnies del Sometent, i arribà a una re- cies espanyoles i el Marroc. En gene- impuls del moment 1917-1923 tenia la
80
captació de 20.265,15 pessetes, i el So- ral, els capitans generals de Catalunya i seva raó de ser en el perill que repre-
metent de Cassà de la Selva n’aportà el govern no havien tingut fins llavors sentava el moviment obrer radical i la
100, i va ser un dels principals col·labo- una confiança absoluta en uns homes violència urbana.Amb la dictadura, que
76
radors. A l’àmbit eclesiàstic també es armats que escapaven al monopoli de la duraria fins el 1931, l’Estat intervindria
feren importants dispendis,com les 150 violència estatal. Convé no oblidar que directament en la repressió contra
pessetes per a la reparació de l’altar de l’estiu de 1923 s’havia plantejat la possi- qualsevol element dissident. Es crearia
Nostra Senyora dels Àngels el 25 de ju- bilitat de dissoldre la institució armada, un partit únic destinat a superar el caci-
liol de 1927, o les 100 que costà la sobretot després de la caiguda en des- quisme, la Unión Patriótica, destinada a
77
participació en l’homenatge al rector gràcia de Martínez Anido i Arlegui l’oc- fusionar-se amb el Somatén Nacional.
21