Page 19 - Plecs 21. 50 anys que la ballem

ELS GEGANTS,UN MOVIMENT EN CONSTANT EXPANSIÓ

El fantàstic món dels gegants no fa pas seva ciutat (com ara els de la Patum una altra festa grossa. Fou una gran
tants anys que és tal com actualment de Berga o els d’Olot), hi van partici- celebració pel centenari dels gegants
el coneixem. par gegants actualment desapareguts, Moros i tingué com a convidats fal-
Tot començà el 1424, quan tenim do- com els gegants deValls o els Fesolers cons, bastoners, bandes de música,
cumentada la primera presència d’un antics de la Bisbal d’Empordà. El con- una vintena de nans i cinquanta ge-
gegant, a Barcelona durant la proces- curs, el van guanyar els gegants del gants.
só del Corpus. La inscripció de “Lo Castell de Santa Florentina de Canet I en aquests temps desaparegué el
rei David ab lo giguant” apareguda al de Mar, avui en dia abandonats. Corpus. Els anys seixanta, la festa més
Llibre de les solemnitats de Barcelona La següent gran trobada fou a Saba- gran de moltes poblacions desapare-
és aquesta primera referència. dell el 1930 i es va fer l’any següent gué, i en conseqüència, molts gegants
No és fins al segle XVI que apareix la de l’estrena dels seus gegants, els ac- s’arraconaren.
companya del gegant, la geganta o ge- tuals Avis. Després, vingué la Guerra No fou fins anys més tard quan va re-
gantessa. Fou a Tortosa, el 1548. Mol- Civil. Moltes figures van ser cremades néixer la festa, ara deslligada del Cor-
tes vegades, pel fet de ser una figura (com els gegants de Santa Maria del pus, que no ha parat fins als nostres
més carismàtica i dolça, es deia que el Mar de Barcelona o els de les Planes dies. L’any més important podem afir-
gegant passejava mentre la geganta d’Hostoles), d’altres van ser destros- mar que fou el 1982, quan coincidiren
ballava. sats per la mainada perquè ningú en tres fets de vital importància. El pri-
La geganta també és la que més enda- tenia cura (els Grossos de Vilanova i mer fou la participació dels gegants a
vant va marcar la moda de les grans la Geltrú) o van quedar destrossats la cerimònia inaugural dels mundials
dames catalanes, fet que portà més per les ruïnes dels bombardeigs (els de futbol, fet que propicià que se’ls
d’un maldecap als ajuntaments de de Solsona). Un cas a part van ser els donés una publicitat internacional. El PLECS
l‘època, que tenien una gran despesa a Hereus de Vilanova i la Geltrú, que es segon fou la clausura del primer
portar cada any els millors sastres de van desplaçar a Barcelona uns dies Congrés de Cultura Tradicional i Po-
París.Aquest fet anà en detriment del abans de participar en una actuació pular, a partir del qual es decidí de
gegant, que sempre vestia igual. que tenien programada. Un cop escla- crear una associació que, a Catalunya,
I és el 1602 quan trobem el primer tada la guerra, ningú no es va recor- agrupés les colles geganteres. Així va
gegant amb nom propi, en Ferragut de dar de les figures i se’n va perdre el néixer l’Agrupació de Colles de Ge-
Vilafranca del Penedès. rastre. ganters de Catalunya, que actualment
La història, però, també ha estat cruel Acabada la tragèdia, els pocs gegants agrupa més de 300 colles i és l’entitat
amb els gegants, ja sigui per les prohi- que havien sobreviscut, o bé no po- més important del món geganter ca-
bicions de sortir al carrer, per les gu- dien sortir pel seu mal estat, o bé van talà. Altres entitats semblants inde-
erres que no donaven gaire ganes de haver de canviar les seves indumentà- pendents són la Coordinadora de
fer festa o per la pèrdua de la festa ries (moltes d’elles amb símbols cata- Geganters de Barcelona, la Coordina-
del Corpus, que fou durant molts se- lanistes) per la de Reis Catòlics. dora de Colles de Gegants i Bestiari
gles la gran Festa Major dels pobles i La tercera trobada memorable va ser de Ciutat Vella de Barcelona, la Coor-
ciutats. a Terrassa el 1950 i s’anomenà “Con- dinadora de Colles de Gegants i Gra-
Ja a principis del segle XX, el 1902, es curso Provincial de Gigantes”. Es va llers de les Comarques Meridionals o
celebrà la primera trobada de ge- fer per commemorar el centenari la Coordinadora de Colles Gegante-
gants, que es va fer a Barcelona i es dels gegants vells i l’estrena dels ge- res de les Comarques Gironines. La
titulà “Concurs de Gegants, Nans i gants nous, fets per Lluís Carbonell colla de Cassà forma part de l’Agru-
Monstres Típichs”. A part de molts Colom d’Olot, el mateix autor que va pació i de les Gironines. I el tercer fet
gegants vinguts d’arreu de Catalunya fer l’Aldric i la Isaura vells. clau de l’any 1982 és la Iª Trobada In-
que mai més han tornat a sortir de la L’any següent i a Tarragona, tingué lloc ternacional de Gegants a Matadepe-

19