Page 28 - Plecs 17. Cassa Art

Les obres de la primera època són de Dins les arts plàstiques realitza pintu-
caràcter figuratiu, mentre que les dar- ra, escultura i gravat i la seva obra EXPOSICIONS DE LA
reres, de gran format i en inoxidable, s’emmarca en el realisme conceptual, FESTA MAJOR
són de caràcter constructivista. la postmodernitat dins la tradició.
Ha realitzat nombroses exposicions: La seva trajectòria artística ha anat lli- La festa major ha estat el moment
per exemple, en diferents ajunta- gada a la reflexió entre la natura i la de l’any en què més exposicions
ments com el de Cassà el 1953, Sant cultura i un dels motius recurrents de s’han fet sobre art. A part de les
Feliu de Guíxols el 1954, Caldes de la seva obra gira al voltant dels animals exposicions habituals d’Amics de
Malavella el 1955 i Figueres el 1957. que ens envolten.
l’Art , les de la Kimeta Castañé, les
Aquest mateix any exposa a la Sala Ha rebut influències artístiques del dels alumnes de l’Escola Municipal
Municipal de Girona, al Centre cubisme, art naïf, surrealisme abstrac-
Catòlic d’Olot el 1958 i a la fundació te i la postmodernitat. d’Art, i els salons d’artistes, s’han
Valvi el 2007. I va participar a la Fira Ha intervingut en diferents exposi- fet una bona quantitat d’exposi-
d’Artesania de Girona el 1959, a cions, moltes d’elles a Londres (2001, cions individuals. En aquesta rela-
l’Exposició Internacional de Colon 2002, 2003, 2004, 2005) on residí un ció ens limitem a detallar les mos-
Panamà el 1960 i en l’Exposició de temps i també a Banyoles (1999), tres individuals presentades amb
Flors de Girona en diferents oca- Girona (2005), Cassà de la Selva. motiu de la festa, sense entrar, per
sions. Ha intervingut en exposicions Girona (2006), Barcelona (2007, 2008). por de no deixar-nos-en cap, en
col·lectives com la d’Art Sacre a D’entre les seves obres es poden des-
d’altres fetes en d’altres moment
Girona el 1965 i la del bosc de Can tacar: La porta invisible a Cassà de la de l’any, com les més recents
Ginebreda el 1998. Selva; Molí 1 fase 2. Escultura de ferro
Ha estat premiat en diferents oca- colat del Grupo Leche Pascual a d’Ernest Sánchez Portillo o Lídia
sions: tercer premi d’escultura de la Aranda de Duero. Masllorens.
Diputació de Girona el 1966, segon De petita ja participava en el Concurs Dins les exposicions de la Festa
premi d’escultura de la Diputació de de Colors sobre l’Asfalt durant la major que detallem n’hi ha dues de
Girona el 1967, ha estat distingit com Festa Major, més tard als concursos la pintora cassanenca Teresa
a Mestre forjador per la Generalitat de pintura ràpida també per la Festa Duran Baus, autora a la qual no
de Catalunya el 2003, ha estat selec- Major, l’any 1997 va realitzar l’exposi- ens hem referit explícitament en
cionat per la Fundació Vila Casas per ció “CITOC 200674”, exposició a la
els apartats anteriors i que cal
al premi Escultura Contemporània Sala la Coma, i des del 1995 hi ha ins- tenir molt en compte per la seva
Vila de Palafrugell el 2005 i el 2007. tal·lada una escultura seva La porta
Entre els més de seixanta artistes que invisible a la rotonda del passeig del rellevant i prolífica producció.
exposen la seva obra en el museu Ferrocarril i carrer de la Via. L’obra d’aquesta autora ha estat
contemporani a l’aire lliure hi ha la present en més de quaranta expo-
filla del mateix promotor, l’Anna sicions, tant individuals com
Roser, que també ha estudiat Belles col·lectives, en el nostre país i a
Arts. L’Anna Roser i Puig va néixer fora. Duran treballa dins el camp
a Cassà de la Selva l’any 1974. Ha cur- de la figuració i els temes que
sat el doctorat a la Universitat Sant
recull en les seves teles són les
Jordi de Barcelona, el màster en flors, els paisatges, els retrats i les
Belles Arts al Central Saint Martins
College of Art & Designde Londres i natures mortes.
és llicenciada en Belles Arts, especia-
litat Escultura, per la Universitat Sant
Jordi de Barcelona.

28

PLECS