Page 8 - Plecs 16. 50 anys de La Colla

Alexandre Lloveras i la seva dona, Joaquim Mundet, Mercè Isern i Leandre Fusté damunt una Campament al pla de la Calma. (Procedència: Narcís Artau).
branca del desaparegut Suro d’en Cama a Romanyà de la Selva (Procedència: Joaquim Mundet).

branca cultural), d’una comissió d’ex- nitzar un cicle de conferències amb del règim. Arran del festival de la
cursionisme (formada per un presi- motiu de les festes de Sant Jordi i la cançó amb Quico Pi de la Serra i
dent i un secretari) i d’una comissió de Mare de Déu de Montserrat (ja que les Raimon,les diferències entre la UD i la
cultura (amb la mateixa estructura dues festivitats s’escauen en la mateixa Colla es van accentuant.
que l’anterior). Dins la branca de cul- setmana:23-30 d’abril).Aquest projecte, El 1968 desapareix l’agrupament
tura hi ha les seccions de biblioteca, realitzat en col·laboració amb l’agrupa- escolta i els membre més significatius
conferència, butlletí i discoteca. ment escolta Sant Martí (encapçalat per passen a consolidar la Colla. L’entitat,
En aquesta època s’organitzen cicles de Francesc Nadal, exalcalde de Cassà, el amb Narcís Artau al capdavant, tot i la
conferències,cursets de gramàtica cata- vicari, Mon Marquès, i altres membres pèrdua de suport que havia sofert
lana, passades de diapositives, mostres com Jordi Albertí, Jaume Abellí i Josep arran de la primera Setmana Cultural,
d’art per la Festa Major... Es comencen Donés), va anar agafant forma i va néi- comença a preparar la festa literària
els assaigs culturals (conferències dona- xer la primera Setmana Cultural,l’activi- següent amb tot el conjunt d’activitats
des per socis de la Colla desenvolupant tat central de la qual serà el concurs paral·leles que comporta.
temes de la seva branca d’estudis, tant literari.Tot i així s’ha de fer el petit incís L’any 1969 es posa de manifest la
manuals com intel·lectuals). que aquesta iniciativa no hagués estat necessitat de legalitzar la Colla direc-
El 1965, any en què Martí Bosch és possible sense la col·laboració d’algunes tament amb Governació. Un any des-
elegit president, s’anunciaven les pri- famílies benestants i influents en el prés, amb l’excusa d’una polèmica sor-
meres sessions de cinefòrum fruit de Cassà dels seixanta que donaven suport gida arran de la realització de dues
la creació del cineclub. També neix la a aquest grup de joves. rifes sense declarar dins la quarta edi-
secció fotogràfica que organitza diver- Aquest nou aire de renovació cultural ció de la Setmana Cultural i el clar
sos concursos i exposicions. crea tensions en el si de l’entitat i en compromís polític antifranquista, no
L’any 1966, Lluís Pagès esdevé presi- alguns sectors de la UD i de famílies i volent perjudicar l’entitat esportiva
dent, any durant el qual s’inicien les personalitats que havien donat suport aleshores presidida per Tomàs Grau, la
excavacions al poblat ibèric del Puig i havien col·laborat per celebrar la Colla pren la decisió d’independitzar-
del Castell. Setmana Cultural, que comencen a se i crear uns estatuts.
El 1967 el vocal de conferències, Enric retirar el seu suport públic titllant la A finals de juliol de 1970, gràcies al
Ametller, i Narcís Maymí proposen a la Colla de cèl·lula comunista i d’estar suport d’Òmnium Cultural, el qual
junta presidida per Josep Alameda,orga- polititzada per manifestar-se en contra cedí com a model els seus estatuts, i la

8

PLECS