Page 49 - Programa Festa Major 1975_1 - Ajuntament de Cassà
P. 49

una inspiració suau, que tot i així solia prod uir un esternut, als
                                poc avesats, una mica convulsiu i rep ulsiu... Però, al fi i al cap
                                també diu la històr ia que en feien ús els rics, aristòcrates i f ins
                                els reis de França, els Lluisos. que si bé no empraven el canó
                                de canya tenien unes capsetes amb incrustacions merav elloses,
                                veritables joi ells, que malgrat això, no privava pas l'escampall pol -
                                sés sobre els farbalants de la pitrera. Cal observar de que l'amo
                                d'aquesta sego na barberia, de tant polsar es marcava la port de
                                clenxa del bigoti, vertical al nas, tot groc, i segons com us ho
                                mi reveu prenia l'aspecte de f lamant papallona socarrada. Si amb
                                els dits us aixecava --amb més o menys eteç èocie-c-, en t'opere-
                                ció d 'efeitar-vos una mica el llavi superior , corriev el risc d'escó-
                                rèdic estern ut, manejant-vos en esquiver la nevene. Per altra ban-
                                da, li plevie parlar de política, i no admetia contra dicció aliena.
                                Tal és així que per evitar ramballes dialectals i «enrebiedes» -com
                                esseqvreva-e-, féu pintar un rètol sobre la porta , el més divertit
                                -creiem del segle-, qu e deia: LA BARBERIA DElS NOSTRES. I
                                explicava: - A casa, mano jo ! Qui no li agradi, que no vi ngui !
                                     l a tercera barberia era ben bé al revés en oferir mai res,
                                doncs l'amo, anava fumant sempre     a la  salut d els  clients:
                                -Què? Què en farem un de prim ?

                                     Tot erxo ens ha vingut a tomb en voler parlar d'un actual
                                establiment, d'un Bar, on s'han po pularitzat no res meny s que
                                unes ulleres... cas ben diferent dels altres tres establi ments. En al-
                                tres llecs del mateix gremi hi trobareu en el preu de la consu-
                                messió. d'una beguda, que hi va: poder seure el temps que
                                vo lgueu, lloc a una taula, cadira, llegir diaris o revistes, tenir
                                cartes a l'abast, llum... i segon s el temps, estufa o ven tilador,
                                com aix í la televisió, però com êl nota sobresortint, hi ha aquí
                                unes ulleres qu e sovi nt també es troben a l'extrem del taulell
                                de begudes, o «berta». Hem pogut constatar la gran utilitat que
                                tenen com a servei públic; vé nen a ser una mena d'ulleres mi.
                                recutoses per al comú. Què us heu deixat les ulleres a casa vostre?
                                Doncs, no us amoïneu; solament cal pregun tar:
                                    - Benet, em vols deixar les ulleres?
                                    -SI, home; tu mateix.

                                                                                                         (segueix)
   44   45   46   47   48   49   50   51   52   53   54