Page 34 - Programa Festa Major 1974_2 - Ajuntament de Cassà

de jaure de cara al sol, prop dels arbres d'una riera, o en un prat al-
fombrat de floretes , record em amb pànic aquell escrit d'un metge fa-
mós que deia que exposar-se massa al sol era quasi com busca r un
càncer ectdèrmtc.
I la lluna, la bonica lluna que ha inspirat tantes poesies 1 ha arr en-
cat tants sospirs. per nosettrea ja no pot ésser la lluna del raig perse-
guit per la imaginació prodigiosa de Bécquer, ni la lluna que inspira-
va al pobre Pierrot. ni ..la lluna, la pruna a del s nostres cants d'infan-
tesa, perquè ja hem vist a uns homes posar-hi la petja i aixecar-ne la
pols I la tenim massa a mà i n'hem vis t de massa aprop les taques
que ja no poden semblar-nos més els ulls, el nas i la boca de -rhome
de la üune- que amb tanta intriga haviem contemplat,

1 quan estem a punt de delectar-nos amb el cant dels ocell s i de
sentir -nos emportats per la seva joia , ens ve tettdt camen t a la memò-
ria la dissertació d'un entès que ens deia que el cant dels ocells no
és un cant de joia sinó que expressa una necessitat materi al com pot
ésser assenyalar un domini territorial, assenyalar una amenaça o cri -
dar a la parella o qualsevol altra nimietat o futesa I el sospir d'èxtasi
que anàvem a llençar, es torna un sospir de confonnitat: -Ouê hi
farem! a
Tot ha canviat. fins la bonica i bucòli ca imatge del Paredis Terre-
nal i la tendra escena d'Adam fent donació d'una coste lla perquè d'ella
en sorns la companya i ens hem de conformar mirant el s simis I
pensant.,; cada qual que pensi el que pugui o el que sàpiga!
I llavors, davant la destrucc ió dels puntals de la nostra fantas ia
que encara que per inconcr eta sembla que no pugui ésser puntal, però
ho és, ens queden dos camins, dues sortides per a no envellir de cop
encara amb amargura que és la pitjor manera d'envellir. O tirant-nos
de cap en el món de la ciè ncia per anar suplint amb cone ixements
la destru cció de les fantasies, o anar creant noves tüustons que ens
rejoveneixen moralment, que sols moralment és com podem ésser
sempre joves.
A cada iHusi6 que es perd, una nova iHusió per viu re. Un treball
engrescador: una gran entrega a la familia: una feina desi nteressada
però pro fitosa per al proïsme: una obra filantròpica a què entregar-
nos." però sobretot no neqar-nos a somnia r, a teixir fantasies, a dei-
xar parla r el cor encara que sapiguem que el cor no és més que un
muscle: a dei xar volar la fantasia encara que sapiguem que la fan-
tasia ni es palpa ni té ales, a obrir el s porticons de l'àn ima encara
que en sapiguem que per abstracte no en pot teni r,
Val la pena: Que sols es viu una vegada i cal viure amb iHusi6!

M: DOLORS GODOV DE VILAH UR