Page 114 - Programa Festa Major 1974_2 - Ajuntament de Cassà

recs. i, en trobar-me en la cruïlla dels carre rs Riera Alta i Carme, vaig
at urar-me amb un vell que venia plàtans, i em vingué a mans besades
per adquirir-ne uns quants. Potser no en duia més enllà d'una dotzena,
tot l'amagat possible , ja que la venda al carr er era cl andesti na i, per
tant, perseguida. Mentre l'home m'e n separava quatre o sis i jo prepa -
rava el di ner, sorgi un enig màtic grapat, tot barroer, de darrera la meva
esquena, enduent-se com urpada d'àgui la, totes les existències de les
mans del vell, mentre la veu de l'intrús deia amb força: - Ara són
meus! L'indivi du marxà sense girar-se davant la mev a indignant sor-
pressa. L'acte m'esborronà. Era un guarda urbà que tenia ordres termi-
nants de perse guir la venda ambula nt per aquells indrets, El pobre ho-
me quedà compungit, lassat, amb un barboteig de mots incoherents ,
de plany, d'impotència, Outna llàstima em feia .. Justament, el vellard
acabava de di r-me que havia perdut el seu únic fi ll a la guerra , el que
li restava forces ni per a reclamar o pro testar . Tot havi a passat Ham-
pegant, amb un santtam èn. però la meva reacció fou a temps, duta per
l'impuls de l'acte, sense mesurar si tenia o no raó d'intervenir , potser
endut per la situació del vell . que em féu cridar fort : -c-Atureu-vos.
urbà!
Es tombà violent, amb el grapat de plàtans a les mans. mentr e em-
prenia una veritable estricada vers ell , Imme diatament vaig assegurar
al venedor:
-No us espanteu. Ja us els tornarà!
- Eh, tu! Joan! Marletl! Encara sort que ets tu..,
Està clar ens saludàrem no massa efusivament. de cop, però si amb
l'antiga amistat. Bé prou em pretenia que tenia de compli r, perquè
d'altra manera no s'acabaven mai els venedors ambulants. amb queixa
continua dels botiguers i del s qui tenien parades, llavors, li vaig mentir
en dir-li que els plàtans erens meus i que els hi estava pagant ... Prou
fi de nas no em cr egué, però sigui per la nostra inesperada trobada, o
per la necessitat i desgràcia que li vaig detallar de pressa i corrents,
que li ablanà el cor. Perquè no fos dit que afluixava, em donà els pià-
tarro. rernteçrant-los al venedor. que plorós . no sabia com reg raciar-
m'ho, mentre en Joan s'anà apropant . advertint-lo. després, que una
altra vegada no els hi tomaria; que podi a donar-ne gràcies <a aquest
senyor • ... El cas quedà resolt, sota la prom etença de que no tornaria
per aquells indrets, ja que el feia comprometre. De veritat que l'ancià
se li humitej aren els ulls, i, a nosaltres dos . ben poc se'n faltà, E1
guarda s'havia anat separant una mica. tot esperant-me.
llavors. en Marieti i jo férem via junts, duent-me uns quants cobe-
jats plàtans din tre la cartera. M'explicà que en sorti r d'intèrpret, ob-
tingué el nomenament que ara teni a. quan de cop vaig aturar-lo tot
dient-li ;
- Escolta - urbe-: En lloc de tu agafar-me pel braç, pref ereixo ser
jo . No fos cas que la gent pog ués creure que em duus detingut...
M . TOlOSA I SURRQCA