Page 108 - Programa Festa Major 1974_2 - Ajuntament de Cassà
P. 108

REMEMBRANÇA


                    EN MARIETI



                       Si em preguntessi n de Què venia el nom de regus t italià. no en sa-
                    bria pas donar raó, perquè el seu era Joan.
                       Bon xicot. tranquil. humorista, emprenedor, de cultura mitjana. Que
                    més tard s'afinà d'allò més. com ho demostrà abasta ment. El parpell eig
                    d'ulls escrutad ors . us deien prou bé que no era home per a rendir-se
                    fàcilment davant els obstacles. Decidit es féu l'equipatg e. consistent
                    en roba embolcallada p-n un mocador dels dits de farcell, i emprengué
                    viatge no sé si pri merament a Suïssa o Itàli a, com més tard a Alema-
                    nya. i, potser per algun  alt re país del centre I nord d'Europa. Ofici?
                    Era fuster, però em sembla que des de que sortí del poble no tocà més
                    garlopa ni front isses. Per tal de treballar no ti ngué preferències, espa-
                    vílant.se sempre per a sort ir-se'n amb més o menys heroïcitat.
                       Per cert que una de IpO) anècdotes que de retruc feren referència
                    al nostre amic, sig ué quan un conegut vivia a Ang later ra, ¡ passava
                    uns dies a Cassà; quan menys pensava rebé la sorprenent i innocent
                    vis ita d'una persona interessada amb en Marieti, la qual duia un pa-
                    co et per a entregar-li. Està cl ar, no era possibl e poder-la complaure,
                    però l'interessat o interessa da quedà descon certat, mentre li deia :
                       - No tornaràs a l 'estranger?
                      - Si: demà.
                       - I doncs...?
                       Per aquella bona persona , -estranqer- era un sol lloc: una localitat
                    a l'aba st de tothom que tragués el nas més enllà dels Pirineus.
                       Després de n.otts anys tornà, fi xant la seva residència a Barcelona.
                    l 'atzar féu top ar-me amb ell de la manera més inversemb lant. Algunes
                    vegades, quan jo vivia a la ci utat co mtal, m'arribava fins l'Exposici ó
                    de Montjuïc. En entrar al Palau Naci onal , ten ia d'esperar-me perquè
                    hi havia un grup de turistes en el mateix llindar, que interrogaven l'in-
                    tèrpret. Em cr idi! l'atenció, en breu llambregada, veure-li la jaqueta cu-
                    ru lla dïnsi gnies cosides al pit, indicatives de què l'home parlava: es-
                    panyol , franc ès. rtenà. alemany.. . i potser anglès , tot admirant que hi
                    hagués persona capaç d'abassegar tants d'idiomes, per atendre la gent
                    d'aquells països. Ai làs! Outna no fou la meva sorpresa, que em féu
                    exclamar sobtad ament : -c-Marten! l 'afecte va ser correspost amb mú-
                    tua abraçada. Aixi que s'esvandiren una mi ca les visi tes, començà ex-
                    plicar-me un sens fi d'aventures pels indrets europeus.
                                               • • •
                       Passaren anys i més anys. èrern els temps d'escessets de menjar,
                    a finals de la guerra civ il o poc després de finida. Sorti per uns encèr·
   103   104   105   106   107   108   109   110   111   112   113