Page 85 - Programa Festa Major 1973_2 - Ajuntament de Cassà
P. 85

•

                  Qui dirà


                  el que s 'ha de dir?


             Cada any em; travem, els que sorus invitats a col.laborar en la
         confecció del programe de Iu Fel'.tu Major, amb el mateix problema :
         <'.De què parlarem aquest eny?
             l ja duv.mt, del pupcr, 1:InU In íuJL\ posaua li lli mnquinn  II punt
         tic come nçar la tasca, bastant difícil 11. n 'gades, hom es pregunta :
         «Es possible esc riure molt per no dir res :'» Hi es fa de vivu veu,
         si  l'Sl pronuncien discursos i pa rlam ents plens (Ie l'arilliles florides,
         crono metrats fins al minut, estudiats ratlle per ratlla, que plauen
         n It,S orelles,  que done n sut isfncci ó R qu i els escolta, però que
         si es dcsgrunen .i s'ell fa ulla curo sa dtseccié. et tre ves que en t'1
         fons Il O han dit ben res, no e lls' hnn aportat cap idea novu, no hnn
         suciat C¡IJl insatisfacció llostra, no ens ha n aportat cap ide a nova, no ha
         ccntrudit., si tot uixò es logra parlant , no es pot int entar E'H:rigllent '!
         Millor dit , quantes n'gades es fu ! Quanta tinta t's gustu i qwm
         paper s'esborronu per l~ no dir res a. ningú I
             E s. just? Deixe-m 'ho estar. Es cómodo i avui dia tenim Ulla
         grun tendència  fi Iu comoditat . Es més fàcil pa~l:;ar lu vida mirant
         de no molestar a. ning ú, no r el' caritat, sinò per comod it at. l'er  fi
         contradi r als que tenen ideies diferents  l\ les nostres, tenir quan
         menys idaies millors : per a. no enfadar-nos amb els fills intentant
         Iorrnnr-los, i es cosa que costa, IlO cridar-los, no contradir-los, deli-
         xur-les  fel' el seu caprici i encar buscan t la tontu esousu de (lue
         Ito fem per tal de que no agafin complexes.
             I el que de bona fe intents, escriure quelcom per als dem es
         pensa, segons la mentalitat d 'avui dia: si parlo de l'estat dels ca -
         rrers a la Casa de lli Vila hi hauran males cares; si pa r-lo de l'cdu.
         cació dels fills, em diran que em preocupi dels meus, que prou
         fein a tinc (i es. vt'ritnt); si plantejo problem es socials, als amos em
         diran que mai he sigut cmpresar¡ i els treballadors que què se de ls
         problemes ohrers ; si pa rlo de política les coses de casa van totes
         mussa b¡ i les, de forn son mussa lluu....nnes.
             «Ui, no! );' 0 ens vingui,'; amb mals de cop. No ens compliquis
         la vidu... !» diran molts. I tant com e ns la complique m ! E n ares
         d 'aquesta teu rebuscada comoditat, mai s'havia esperat amb tan
         tes ansies el diumenge, el dia festiu, per deixar la feina intensiva,
         el" jomn ls de onze hores, el eplur lempleos com s'espera nru. P er
         què... ? Per descansar ?
             Encara uhir (escric un dilluns, mal dia) vnig viure un aut èntic
         descans dominical; I que viue n In majoria de gent que'm volto dins
         d 'aquest estame nt mitjil en que em moc i que vu des de qualsevol
         obrer fins I~I petit empresari. Es fi. dir. tota nqueste gent que tenen
                                                                   -+
   80   81   82   83   84   85   86   87   88   89   90