Page 67 - Programa Festa Major 1973_2 - Ajuntament de Cassà
P. 67

Des delllu:an d'oli




             Vivim de pressa i corrents. Els esdevenimen ts ens sotraguegen i ens
         sotraguegen i ens reboten de la coma a la timba; de la fondalada al
         galtapenjant mutanyer.c. i. no posem arrels enlloc. Les noves es suc,
         e :l'ixen umb vertigen; el que deixeu per acabar d 'assubentnr-vo-crn «de-
         mà», ja heu fet ta rd; la nova o interès resulten massa assaonats, i
         regutdament passen a rer htst òr¡a. Es l'e mpenta que us fa cór rer amb
         periU d'anar a raure sota les reves petges i esclafar-vos; és la massa
         que crnceny, on us hi trobeu immersos
             Amb un vaitot procurem sortir èe la rie rada, afe rrant-nos a la
          riba, i, amb renovat esfor-ç, ei xi r-ne, almenys per a pend re nou aire,
          i , un repòs com a mena de bala nç, a una meditació dels capgiraments
         haguts tan sobtats en aquest hagi del temps, on les generacions ac-
          tuels de joves, llambregats d'ulls, no endevineu, de cop, si són signes
          de commise ració o d'admiració, en explicar-los, a grans gambades, el
          cue nosaltres hem viscut. Els qui en el decurs cers anys hem passat
          r els canvis més sobtats, i no de badoqueria, no ha sigut amb els bra-
          ços plegats, sinó que també les joventuts passades hem tingut ínquíe-
          tud- , i moments de rebel.l¡a, de disconformitat i de protesta, seguint
          In llei biològica d 'abans. (l'lira i dl' sempre. umb ml''; o menys, in-
          n a-r-e- t demostratiu, barroer o assenyat.
             Aquest a relació de tem ps i progrés, se m'ha suggerit contemplant
          la televisió, en un documental dels viat ges a la Ll una, amb les explí.,
          cacions tècniques dels interviuats, mediant els incalculables progressos
         esdevinguts; les aplicacions elèctr iques que han ca pgirat l'estructura
          econòmica-social, des del barboteig de la llum, fins quan esclatà amb
          nou impuls a mans d'Edison. Ho estic remembran t des d'un' seient, on
          su ren a l'entorn les més variades aplicacions elèctriques: la televisió
          que ens comunica, a t ravés d'un satèlft, l'actualitat més inversem blant
          d'arreu del món; l'aire acondicionat; la banyera que s'emplena d'aigua
          cale-na o freda en donar mitja volt a a l'aixeta. A poques pases reposa
          l'aspirador, i, si sóc a 1". ciutat comtal, puc apretar un botò i, sense
          altra operació puc parlar amb el porter.. i, si esti ro el b raç engrapo el
          te lèfon on marcant .leterminuts números em respone-n lmmediutument
         (Ips dl' qualsevol ciutat dt' la pen ínsula () bnlear..  Invents clectrodo.
          roèsucs: àd huc programacions especial del «Fil musical»; emissions
          de radio, on asseguts còmodament podeu seguir cu rsos diversos d'idio-
          mes. l'pr II què >'t'guir, en tre ol nombre «xtraorrlinur¡ d 'in\'pllts, .l 'apli.
          cactons com a cosa natural d'intens treball, d'investigació incansable,
         com a ll\gica ccnscqüènc¡e d 'ull carni esglaonat ? No precisa esme ntar r-ls
          grans Invents. com a fruit de les aplicacions elèctriques, perquè fóra
          tasca Inesgotable i, aquí, no hi encaixaria prou bé.
             Per raò de contrast, que va del brogit i traüt de l'exte rior, al sí-
          lenc¡ quasi absolut en el redós on m'atrau l'allunyament del brumit,
          que convida a la meditació, en refer els pensaments en el gran salt
          que ha feb la humanitat to t i concretant-me a un sot ¡ ràpid aspec te:
          al de la LLUM. No sóc pas dels qu i asseguren que tot temps passat fou
         el millor, t::erò si que puc afirmar que la nostra generació ha estat
          testimoni dels canvis més sorprenents. N'he conegudes cinc de gene-
          racions: una, molt difuminada, que fou la- de la meva àvia paterna:
                                                                   -
          la dels meus pares; la me va; la dels fills i, la dels meus néts. Solament
          la meva ha est at «present». junyida en el reguer ó dels can vis a què
   62   63   64   65   66   67   68   69   70   71   72