Page 49 - Programa Festa Major 1973_2 - Ajuntament de Cassà

Èxit de Llu.is Llach

a l'Oly:rnpia de París

La Cançó Catalana ala nostra Festa

Hom m'ha Indicet per escriure algunes impressions del què i el
com dc qui ens visitarà durant els dies de Fest a Major. Fóra massa ex-
Iens parlar de tot i de tothom, ja que per altra banda queda esbossat en
el Programa general. Sense deixar de reconèixer els mèrits de cad a u de!s
integrant s en els festeigs , vaig a concretar-me li un sol aspecte, que és
el rellevan t encer t en escollir les actuacions de Núria Feliu i Llurs Llech,
com li com ponents de la «cançó catalana ».
Per a mi, però, la raó d'aquest goig, no es solament el que enclou
la visita d' ambdós cantants, sinó que per extensió, penso en el moviment
reeix it del que ells dos en són genuïns representants, malgrat siguin
d'estils diferen ts. Moviment que responguen en un principi (per allà l'any
1960 ) a la necess itat i propòsit de restaurar i normalitzar la cançó ca-
talana ha anat aconseguint una qualitat artíst ica i una vàlua socia l que
no tenien les cançons dites «lleugeres. d'aquell temps. I així, hem ess¡s -
tit, pas a pas, des de les primeres cançons d'en Raimon o dels «Setze
jutgen , amb volunta t de crear cançons arrelades al pa ís, al pausat res-
sorgimen t de l'anomenada «nova cançó ceralana », malgra t no trobar el
cam í prou fressat en els recitals, per diferents obstacles, però que amb
noolcsse, serietat i comprensió s'han anant superant fins arriba r a aquesta
últim a mostra, que és el gran èxit obt ingut per Lluís L1ach, a pr incipi s
d'any, en el Olympia de Paris.
Aquesta actuació la considero fonamen tal, per tractar-se d'un local
on no hi tenen cabuda les mitj anies, sinó solament aquells que tenen re-
coneguda vàlua. Exit indiscu tible que ens ha emplena t de satisfacciò a
tots els cata lans que est imem lo nostre, i, doblement ara, als cessenencs,
per a poder-lo escol tar aquests dies de Festa Major.
Per tal de conèixer més detalls de la seve encertada actuació, val
la pena de passar els ulls per las planes d'un prestigiós setmanari barce-
loní, i seguí al comen tarista que assist i a Paris.

«Cua ndo, practicame nte a l p un to m ismo de las se is de I. ta rd e de l
pasado dí . 21 , un a ce rrada y entusiasta ovaclón sa ludaba la aparición de
Lluís Llach en el prestigioso escen.rio del Olympi a de Par ís, vino de inme-
diato a mi men te el recuerdo de aq uéllos que, hace ya como unos quince
años atnis , cog ieron animoumente sus guit arrn y se pusiero n a cantar en
cata lan , reto man do e l canto antig uo y confirié ndol e nueva fuern , inici an d':)
de este modo I. espléndlda y prodigiosa aven tura de la ..nova cançó...
Reco rdé en tc nees, mientras los aplausos se pro longaban y ereeta n, aque-
llos difíciles, casi heroi cos primeros tiempos de labor ca tacumba I, y pensé
lambién lo conlen tos qu e est arian aquel10s en tus ias tas pio neros de preo
senciar e l éllito de s u joven y ya brilla ntísimo con ti n uador. Inició L1ach
entonces, con el único respa ldo de Rafae l Ort h: . 1 co ntra bajo, la inter-
pretación de « Res no ha acabat» , una de sus mh popul.res composiciones