Page 39 - Programa Festa Major 1970_2 - Ajuntament de Cassà

EL CUCUT

(CUCULOS CANORUS)

Esquerb és l'ocell. Vol la solitud.
I el silenci mai li dol ni l'espanta.
I li dóna el nom tothom de «cucut»
pel so musical que fa quan ell canta.
Es gros com un tord. Semblant al pinsà
pel bonic colo r de Ics seves plomes.
Es pa ra als brots alts d'alzines del pla ,
o sobre els matolls perduts dalt les comes.
Té el seu cos esvelt. Es d'orella fi.
Vigilant expert i un xic llarg de cua.
I sempre el veureu de ta rda, o ma tí,
que el goig, tal com viu, dels ulls li traspua.
No fa mai cap niu. Només pon un ou
dins el bell niuet que fa la bos queta,
o el trist roquerol, que els ve molt de nou
d'haver fet pels fills, presó massa estreta.
No se'n cuida més. Ja té qui ho farà.
Ni el cova tampoc, com fóra el seu deure.
I en néixer el fill, als companys treurà
del niu qu i l'acull.. . Sí. .. costa de creure.

I, els treu, quan ve al món i encara no hi veu
fent un gran esforç, cansat i amb fatigues.
I es queda al niu sol, ob tingut pel preu
de què els nous moixons, se'ls mengin formigues
Dels seus consemblants, és usurpador
de béns i del niu, que ja fet el troba.
Pels petits moixons, lladre traïdor,
que fins el bressol i la vida els rob a.
Paràsit etern del més desvalgut,
viu ell com un rei, de suor veïna.
I, el crida tothom, pel nom de «cucut».
I el cocut... se'n riu, que el crim el domina.
Quants homes, també, com ell van vivint
de l'esforç comú, de vides germanes.
Són els defensors del mal per instint
i són, moralment, desferres humanes.

M rOUEL D W ,\IENGE