Page 67 - Programa Festa Major 1969 - Ajuntament de Cassà

•

Si seguint la moda de la Tele anéssim microfon en mà a in-
terviuar a les mestresses que vénen a ter el mercat els dime-
cres: quantes coses substancioses ens explicarien dels seus
viatges en trenet!
1:5 clar que avui dia no el necessiten. Quasi tothom té auto
j amb ell es desplacen amunt i avall. Però si som sincers , elle s j
n0501tre5, no és el mateix: La febre de la pressa, l'afany d'a rri-
bar aviat allà on sigui. ha matat la delicia del diàleg. Aquell canv i
d'Interessants comentaris amb els companys ocasionals del tre-
net. .. Allò de .si sembla que torne m a l'hivern ; de si tot s'apuja
menys les jubilacions dels treballadors del camp ; de si aquells
aiguats de l'any tal i la secada de l'any qual; de si el mal de
fetge de Sutana i els queixals de Me nguana.. Tot això s'ho ha
empo..tat el pobre trenet. no per culpa seva, per culpa de veure's
immers en un món de presses on no hi caben les cos es lent es
c-er típique s, evocado res o sentimentals que siguin.
El vell fa nosa (quants al senti r-ho di ran - Sí, els vells fem
nosa! - - jo no sóc vella i he sentit per un moment el sentiment
d'aquesta injustí cia voleiar pel meu cervell! - ), pas a tot el
modern! Arranqueu les vies mortes, les vi es de joguina del nos-
tre carrilet! Fan falta solars per edificar-hi cases dim inut es on
pernoctar (per poc més serveixen ja) : fan falta carr et eres, més
carreteres. més carreteres : allà és on es fa la vida ... i on es
troba tantes vegades la mo-t!
Recordem també però, perquè ens estem posant massa tris-
tos , aquells banys tant deliciosos que havíem anat a prendre amb
el trenet. El trenet dels banyistes que cada di umenge veia pro-
duir-se el prodiq¡ de fer cabre quatre-cent es persones en cent
o.eces. D'estrep a estrep, la gent s'anava apretant amb diss imul
però amb ensanyament i, a cada apretada. n'hi cabi en una dot-
zena més. Sj les sardines de lata no s'haguessin ja inventat, la
nostra esta ció a l'estiu, via marina, hagués estat una bona font
d'inspiració. Era un sistema boníssim per no caure a pesar de
les perilloses sacse jades del trenet que a vegad es semblava que
tenia sanglot. Com que cada viatger anava afalcat amb el seu
veí més pròxim, les caigu des eren Impossíbles. I a l'hora de bai-
xar un es trobava a terra com per art d'encantament .

Però, a les feixugues tornades ... ! Quan en les esquenes tor -
rades la més lle u carícia es tornava una tortura de peHícula de
por ..