Page 79 - Programa Festa Major 1966_1 - Ajuntament de Cassà
P. 79

Parla rem de les sardanes. les dolces i nimndcs sarda nes. d e
                   l'ontemidor re filet de IH tenora, de les mans que s' ajunten gl'r mani'
                   volamr-nt.i. ~lo[ t bonic. si. pe r ò Sl' n'ha perlat tantes vegades i tnnt
                   més poeucnmenn lle s, descartat!
                      Pa rlarem {lI' l'l'm'l'lat, de 111 il.lusió del jovent 'l"e hi corre com
                   la pilllllllonl1 entorn de' la fi lllll/L, del dlnamísmc dels bnlledors. de
                   l'exhibicion isme dels mú sics, de l bullici, de l'agitació, del ca nsament,
                   de l'esgotament. de I'alegrla. del ritme' couregtós del ball. . Impo ssible!
                   Se n 'ba parl ut tantes veg ades en pro i en contra, per bé i per mal,
                   Ilpllss ionada i desnpessionud nment.¿ Res, tnrnbé descnrtatl
                      J. vulgues que nu , s'ha d'acabar forçosament parlant de tots
                   aquets t{'IlWS que un hom voldria rebutjar, pe rquè squcstcs coses,
                   Ics atraccions, les sardanes, e l bull, són l'ànima i IH quinteesc èncle
                   de la Festa Major i sense ells ja no es parlaria de Festa, majorment
                   quan cada d ia es va oblidant JTl~S el costat espiritual i litúrgic de la
                   mateixa que fou, oblit imperdonable, [<t que li do nà vida i raó de ser.
                      Q uan des de caSIl, els que tenim  Ili sort de viure una rniquetú
                   allunyats del centre vit al de les atra cc ions, sentim arri bar-nos esmor-
                   telda la mu siqueta de plan ole de les at rac cions, sentim anevcsser-nos
                   el cor fugaçment un esparpell de la nostr e inf antesa i ens diem en
                   un sos p¡r.. .Abl la Fe,tll! Q ué di vertit era tot llavors ..,!.,
                      Quan ens arríbe n de llun y les dolces i mela ngioses notes de la
                   sardana, el cor s' escruixeix, sentim corn Cili fred i confessem Intima-
                   ment- -Aíx ò si q ue se mpre Í1l Pesta -.
                     Q uan ja de matinada fugint de les remors confoses, de la calor
                   sofocnnt del s llocs closos, donem un tomb per la Ila mh la resplren t
                   les agradables sen tors de les pri meres nits cà lides, i junt III refilet
                   d 'un rossinyol se'ns harreja, usmnrtoida, la mllsica estrepitosa del
                   bell, reconexem somrient co ndescendents, -Bs ben bé cosa de Festa
                   Mlljor!.
                     Que es veg¡n esmunyint el dies, succeint els anys .., Q ue busquin
                   els col lalJuradors desmtercsets del Programa de la Festll, buscan t
                   temes per esmicolar, , Haura n d'acabar, com fi mi emb passn cede
                   any , parlant de Ics fires, de les sardanes, del ball.  Se nse ell es no hi
                   hauria III Festa, si prescindíssim de qualsevol d'elles a la Pestn li
                   faltaria quelc om com 11 un cos mutilat. Si prescindíssim de rotes . la
                   l'esta s'ecaheria... Que s'acnbnrten les preocupaclcus? Potser! Però
                   tnrubè s'acabarien moltes il.lusions, moltes al<'gril's i aquestes cal
                   qu e no s'uceh¡n mai. Visca, do nc s, III l'estil Ull au)' més!
                                          M.· D. GO[)(>'r' nE VIl.AHUI\
   74   75   76   77   78   79   80   81   82   83   84