Page 19 - Programa Festa Major 1966_1 - Ajuntament de Cassà
P. 19

"h ivern quan ens el ve iem a sobre amb les seves grapes
                     de pocs miraments; o, amb l'altra estaci6, l'estiu, que
                     malqret tenir els dies llargs i que hom pot emscer-se a
                     fer e l valent alle uger int-se de roba, de suar escoldofet pel
                     sol en viatges llargs i esgotadors, de córrer, del no ésse r.
                     hi a temps.. . pe r a fi de comptes arribar allà on sigui i
                     deixar-se anar com una x èveqe, mig esbadellat i assede-
                     gat, per total sobrer-te hores encara, tampoc no trobem
                     q ue sigui t'estecl ó preferida.

                        Pe rò la Primavera, - perd6 per la re incidència de la
                     maj úscule-c-, ens la trobem en l'ambient prometedor, en
                     el brota r de la majoria de les pla ntes, en sortir les form i-
                     gu es; en el cant de ls ocells; en l'esvalotament de les crie-
                     tu-es. i, del joven t, qu e canvien els vestits per tons més
                     eleçres. d'acolorits llampants, - especialment les noies - ;
                    flors i fulles, en ver itable esclat de joia; de rialla fresca i
                    s!na; de jorns matiners i capvespres somniado rs.


                        la Primavera j Festa Major és el goig d'una nova es-
                     perençe. de la il.lusió d'un any més pe ls qui ja tenim
                     molt del passat i poc del pervlndre, q ue vivim més del
                     record que de l present, que si té una força esperençe-
                    dora ens hi ajuda el desig de pod er veu re com es perfila
                     la vida dels fills i la futura del néts, quan la nostra és de
                     ren unciament per a de ixar el pas lliure, amb algun que
                    altre conse ll, lliure de sarmoneig.


                        ¿Com no es té de donar-li una preferència si en pro-
                    nuncíer-ho és optimisme que hi enceíxe tan bé? No p0-
                    de m imag inar-nos q ue en fer referència a l'edat d'un noi
                    o noia joves, hom digués que té 16, 17 Ó 18 hivern s, tar-
                    dors o estius... francament, tindr ia el so de cosa ridícula,
                    de poca-solta, anacròn ica; però q uan diem que el noi o
                    noia tene n 16, 17 6 18 primaveres, bé enclou per si altra
                    mena d'expressió, de joventut, d'alegria encomanadissa,
                    de goig de viure.

                        Per tal de fe r-ne l'e logi no cal pas de sbord ar-se per·
                    denl el control de la realitat, conjugant l'entusiasme de
   14   15   16   17   18   19   20   21   22   23   24