Page 65 - Programa Festa Major 1965 - Ajuntament de Cassà

No es cone ixia ta mp oc ca p maquina
de fer taps.
• ••

L'en trada en joc de la màquina fou
envestida fata l per la nostra indústria.
."
Els francesos. els nostres millors clients
compradors sespavilaren mes de pres-
sa que nosaltres. Després ja no nugue-
ren tanta necessitat dels nostres taps
petats. anant pregres-ant amb la ma-
quinaria. En aquesta indústria, en
aquells temps, es.aven torça atrassats.
• ••
En temps de collita del su ro els t re-
balladors ajuda ven el fabricant a en,
trar.Io i esubar.íc en el pati. En re-
tas ", (tom anyins) a nomenat a Cassà com pensa d'a ixò eren obseq uiats amb
..topeta llarga", Aquestes cla sses es ve- un be renar de sang i fetge, que s'es-
nien en carr ac. qu eia a celebrar-se el d ia de la matau.
Els tapers principiants feien una ça del porc, D'a quest a tradicional fes.
cla sse que se'n deia "Cues d e ga r-ça", teta en la qu al h i prenien pa rt l'amo
pagades. per fe r-les, de 4 i mig a 5 rals i la famil ia en deie n la - paiellad a".
per mil- 9 sous catalans, se' n deia - . • • •
Dels taps i carracs que sortien de la
primera curta q ue no a rribaven a 10 Quan un aprenent com ençava a fer
línies de corona. en de ien a Cassa -Xe. t aps, hi havia la costu m - una mala
nes"; de les reball es i més petits. wmo- costum-de Ier.n'hí fer u na bala (30
nyencs" i de lo més dofent : batxos.ñns mil dels més flacs) de franc. a beneñ-
I comuns, dels quals ci fabricant se'n ci exclusiu d e ramo. 'Tam b é era força
desemba rassava a qualsevol preu: 2 corrent, que el taper novici pagues un
o 3 ra ls el m il. Preu més baix que el berenar o dinar convidant a la Iam i-
de rer-tos. Iia del fabricant i als seus .reoanadcrs.
Venia q ue, de tan t en tant. ('~ de ma- • • •
neven u ns ta ps molt g rossos que en
deien -Bobetas" de 30 i m és linies de Cad a taper te nia u n ap renen t pe r
l1ar~ per m és de 20 de corona. Crec -escatra r" a la - clavia". Mes tard,
que es pagaven 6 pessetes per mil, per aq uest pa ssava a enrodonir a l'enca ix
ter-tos. qu e ja ¡Os un comença ment de prepa-
¡';Is despe rdlcis. nomenat s trossos i ració per fer taps en buit,
-palies" ser vien per fer bullir i toscar Ara, gaireb è no es troba u n sol taper
E'I suro. El q ue sobrava, ho donaven, que faci taps a mà! La maquinaria
i grúc íes de t robar qu i els ho t raa uós s' ho ha e nd ut tot!
de casa. El caràcter del tap er era alegre, fa-
Cap do na, a Cassà , intervenia en la ceciós. No di ré q ue fos amic de la c ts.
fabricació de taps. per res. ba uxa . Però ho m sabia viure. Alter-