Page 27 - Programa Festa Major 1961_2 - Ajuntament de Cassà
P. 27

61bes de la ~luna





          cf!a lluna, dama argentada, amb son man tell de raigs ciarnantins-
         surt m elindrosa a donar son passeig noct urn per l'ample espai encatifat
         d'estre lles, petites cuques de llum que s'entretenen a fer l'ullet a les
         noies romàntiques.
             Avança majestuosa, amb pas vaciliant, s'encamina a emmira llar-se
         en l'espill immaculat de les aigües verdoses del mar llatí, llit nuvial del
         déu Neptú.
             No fa ':'01"011, no vol despertar al déu mati, que es desvetllaria irr-itat
         i amb un cop de trident trencaria en m il bocins aquell ni u de sirenes
         ¡ les nínfes correrie n esbojarrades a refugiar-se a les barraques dels
         pescadors.
              Que ha obira t la lluna allà al lluny? Perquè es para i ses galtes
         enrogeixen? ..
              E.s que l'oreig li ha portat la flaire de son travad or, que tot just
         deixondit, treu el cap per damunt les crestes vetustes de l Montseny.
              Es un núvol blanc, cap grisós i ales esberlades : va saltironant al-
         birant arreu i men ysp reant indiferent a tota insinuació amorosa dels
         estels.. .
              Gaudeix d'ant uvi de la carícia satlnada d'aquell raig de llum, que
         com a salutació avançada, li envia I'aimada, la reina de la nit, la tor-
         nadissa lluna, musa de poetes i trovadors, que a tots ha desaira t per
         enamorar-se d'aquell núvol blanc, de ca p grisós i ales esberlades.
              S'han trobat ses m ira des , ella li ha somrigut complae nt i ell ha
         alçat son cap magcstu és i ha batu t ses ales ...
              Avancen fretu rosos per llur troballa... Per fi s'han trobat, al bell
         da munt de nostra plaça de la Coma : llur amor els ha embogit I fre tu-
         IOS0 S s'han abraçat: ell l'embolcalla amb ses ales sedoses i ella li dóna
         un bes llarg, que no acabaria...
              Cassà resta a les fosques, cap ull humà po t presen ciar aquell bes
          nuvial del núvol i la Lluna...
              De les balaustrades de nost re cloquer, s'ouen tenebroses tres bate-
         Hades... Llavors la Lluna avergonyida es desfà cu itosament dels braços de
         salí de son aimador i fuig somniadora, sens girar ci cap: el n úvol se-
   22   23   24   25   26   27   28   29   30   31   32