Page 37 - Programa Festa Major 1936 - Ajuntament de Cassà

ci ó dc la vera estructure i en conjunt no passn d'ésser mé s o menys ilIusorí. Observem,
per exemple, que en aquest organisme social s'experirnenr.r rarament una reacci ó global
caracterrstlca. Tampoc pot dir-sc que es concreti nquella Iòrmula de integrnci ó unànime.
Només aquest esperit troba el seu exponent plàstic en els breus dies de Festa Major. En
aquest seruir. doncs. ella podria defl.iir-se com la consecució temporal-dinlre estrets lí-
mits-d'un ideal: el conreu preferent de l'objectivitat.. Una festa d'un sol esperit pot con-
cebres corn un procés de lent-i intecraci ó de les pròpies essències, Llna Festa oberta a tol
un poble ressucira els atàvics agrup.uneuts: és el procés formatiu d'una comuna essència.
oi"iginada mercès a un de seiximent espontani de les individualitats en profit d'una colIee-
tivitat. Per aix ò, en els di es de Festa, l'ind ividu no compta , resta gairebé anihilat: es des -
personalitzà. es converteix en una ebstracci ó. Aleshores poden pronuncia r-se sense vio-
lència intern s, corn quelcom tangihle, aquests mots que ens resulten forçats en la con-
versa, a voltes: la massa, el nombre, la gent...
Característiques d'aquest trnnsitori clima espiritual comú? En primer lloc és de notar una
FESTA MAJOR actitud optimista. El divertiment no és cercat com un afany d'apartament d'unes realitats
feixugues , sinó per una atracció innata, natural. Es que l'esperit de la Festa ho informa
tot i capgire els valors, àdhuc els més personals. Cenrrellrza les possibilitats de desplega-
PLASMACIÓ D'UN ment de l'acció, i a l'ensems crea actes i pensaments amb din.nnisme forçós. Cal no obli-
dar, només, que l'eix d'aquest trastorn psíquic és quelcom transitori. - No fóra acceptable
FENOMEN VITAL com a posició vitel permanent- o
Reconeixem tamb é en l'esperit de la Festa un ample intent d'addició. Son cridades amb
espontani desig les individualitats emancipades de l'atracci ó del poble durant la resta de
l'any, L'organisme vivent que ha d'esdevenir la població engalanada, necessita emplenar-se
d'unitats psíquiques. Les invitacions a aquest fi, es fan extensives a tothom, s'amplifiquen
--...._-- a li íerature de Festa Major generalment-un de tal manera que les voltes sonores de l'espai en tornen un ressò esponjós, com encoixinar .
any darrera l'altre-porla en si unes tonell- • No neguem, finalment, l'important paper que hi juga la música, Música podria ésser si-
tals marcadament frèvoles. Hom analitza les sensacions, nònim d'aplegament, de concentració. Aplegament, amb llaços invisibles d'atenció i sen -
capia els sons i les polícromes impressions i fa caminar sibilitat, de cossos i d'esperits. Conceruració de consciències disperses, per mitjà d'una
una fantasia poètica, semi-lírica, entre records, aspi re- melodia unànime. La música en la Festa es gronxa en l'aire i li presta un ritme adequat. I
cions i melangies, • Encabir-hi els fenomens vit als que aquest el prodiga sense avarícia als esperits, que tenen una ressonància afectiva com mai.
ella origina, que indubtablement té de motivar corn qual-
Assolida la fita, hom es pregunta, amb estranyesa potser, per quins mitjans ha pogut
sevol altra manifestació humana: heus ací una variant,
erribar-shi. -Un estat psíquic qualsevol suposa unes condicions d'averu-consecucíó->.
una fuga, dintre un mateix motiu lemàtic-de tan repetit
La clau de la solució crec que es trobaria en aquell complex anímic que podríem anome-
monòton.
nar «consci ència de present».• No oblidem que la personalitat està formada de múltiples
A¡:rrupar, conjuminar, agermanar. MOls d'una força pò- elements. La capacitat de decidir-se, d'apassionar-se, d'escollir-se a un mateix, compten
tencial vivíssima. Mots que representen una desinteres- molt en la seva fixació. Però, no hi ha dubte que el paper més decissiu en l'individu és el
sada actitud de negació personal. Mols que inclouen fons emocional i recòndit de les coses passades. a l'ensems que la recerca d'unes possi-
preferentment una tendència a la realització, Mots úni- bilitats futures, -No és difícil defugir les veus seductores de les si renes. El que cal no-
cement? Podeu creure que no. Aquestes aspi racions es més és no oblidar la melodia personal->, Doncs bé: es comprèn que si, per virtut d'un
satisfan plenament en la consciència orgànica dei poble, reactiu qualsevol, aquestes qualitats sine qua non de la personalitat es transmuten, aquesta
a l'esclat de la íesta cotIectiva per excelI ència. • Apa- perd la seva totalitària influència. De la despersonalitzaci ó de l'individu a la formació
rentment, un poble ja representa de per si una manifes- d 'una consciència cotIectiva no hi ha cap obstacle de pes, és evident. D'ací s'origina
tació de vida autònoma. En realitat, però, aquest estar aquest fenomen vital que és al meu entendre, la més suggestiva manifestacíó-encara que
que s'ens ofereix en la vida quoüdiane és una deforma- inconscient-d'uns quants dies de Festa Major. • Josep Castellano,