Page 15 - Programa Festa Major 1933_Horitzo - Ajuntament de Cassà

l s ver tade rament lamentable com fàcilment es di- d ós poblat d'arbres, mates, s'en diu selva, «silv ís » en
llatí i en baix llatí esílua», el llibre de les Set Partides,
vulguen certs errors històrics i més encara de
la manera com arrelen fondament en la massa
diu : «E silva es dicha propiamente el luga r do los omes
del poble. ' D'aquests errors, mereixen sing u- suelen cortar la madera para sus casas è leña para que-
larment ésser remarcats, dos en l'estudi de la història mar » . Així tenim qu e la derivació, fonètica, ortogrà-
de la vila de Cassà de la Selva, l'un sobre l'origen del fica i etimològica de Cassà de la Selva ve d'alzinar
seu nom i l'altre sobre el seu escut. Són molts els noms (surer) di ns la Selva, l'abundància d'aq uests arbres de
de pobles i vila tges que se'ls hi ha cercat l'origen en temps immemorial no necessita demostrar-se sob retot
certes atribucions fantasmagòriques o purament inven- pels que coneixen la vida dels suros . Oueden també
tives,alludín ja a noms de cavallers medievals o a nis- descarta ts tots aq uells noms qu e la fantasia popular
sagues guerreres o al que el nom fonèticament oper ca- havia inventat i que la història no els dó na existència
sualitat s'escau a semblar-se i no obs tant en la majoria de Caçia, Cas ó, i també aqu elles llegendes de qu e els
Senyors feudals venien a cacera etc. etc. L'altre dels
no és així, sinó q ue té q ue buscar-se en altres deriva-
errors que parlàvem és el de l'escut de la vila; el que
cia ns, alguns provin ents del grec, altres, la major part
tenim actualment data de les primícies del segle passat,
del llatí, però no del llatí científic o literar í, sin ó del
tota la documentació anterior té sempre un segell
llatí vulgar, del llatí del poble, estrafet moltes vegades
igua l molt elegant i molt bonic de dibuix però els nos-
segons la comarca í sego ns l'època, i referint-se moltes
tres antecessors amb la màxima bona fe i ataca ts de la
vegades el que la natu ralesa donava en aquell país, ai-
fal-lera mode rnista, malura que contagià a molts ajun-
xí per exemple Ullastret, el nom del qual ve del que
taments d'a quella època: sembla nt-los-hi per la sono ri-
en diem nosaltres olivera-borda (acebuche cast.]en lla-
tat del nom que Cassà deví a venir de caçador o cace-
lí tenia per nom «oleasterr , corresponent a la primitiva
res en la Selva ens hi ficaren un caçador i per ésser
forma catalana de Ullastre, ho confirma un document
més de debò, amb escopeta de foc i tot; perdonem la
de Benet V qu e ens parla d'un Ullastre gros. O rigen
seva bona fe i els seus errors, però dolguem-nos de què
semblant i referint-se també el que la naturalesa dona-
si no volien el qu e ja de cen túries hi havia, almenys
va, és el de Cassà. En el baix llatí la para ula «cassan-
hi haguessin posat una alleqoria als Montades, amos i
ca», «cassano», «cassanías», signi fiquen alzines o bosc
Senyors del castell de Cassà o al Rei Joan Il, aq uell rei
d'alzines, encara mode rnament el gran poe ta Mistral,
Dos errors ens diu q ue en llemosí la paraula «cassau» i «chassarís que estimà i féu créíxer tan t la nostra Vila concedi nt-
nos els mercats i fires de tot l'any a canvi del bon
signifiq uen alzina-sure ra i «cassaqno s i «chassaqno- hostatge que se li do nà unes nits de grans trifulgues
alzina r. Confirmen docu mentalment el dit, entre altres per ell, o almenys si tant hi volien posar un caçador,
històrics una escript ura de l'any 894 en què un tal Ravell renún - tot hi ésser tan equivoca t, l'hag uessin posat amb una
cia a la canòniga de Girona els béns comprats indegu -
ballesta, llança o destral, ja qu e tal com està, fa heràl-
dame nt en els quals hi forma part «rnillare cassiano- dicamen t i coneixent la història del poble, tanta grà-
bas ' . En altre document signa t per Bernat Sendra i la cia com un pessebre que temps enrera es féu,amb molt
per
seva dona Adelaidis, do nen un bosc dit «cassaria in bona fe, on en mig dels «Maqos», pastors, etc. etc., hi
Joa n Gener i Roca laco qui voca ur cassana». · Per altra part, un lloc Iron- havia un aeroplà, un tren i un sub marí.