Page 4 - Descobrim 16
P. 4

> L’ANÈCDOTA: EL TOC DE CAMPANES                         > LA MARE DE DÉU DE LES SOGUES


         En l’acta del ple de l’Ajuntament del 25 d’octubre de   A principis del segle XVII una gran pesta assotà el poble,
         1918 es diu: “Dióse cuenta del oficio del reverendo   de  tal  manera  que  les  persones  es  morien  com
         cura párroco que contestando al acuerdo referente    mosques. Era  tal  el  pànic  que  hi  havia  a  la  vila que  es
         al  uso  de  las  campanas  para  el  toque  de  difuntos   va  prohibir de  tocar  a  mort.  Un   dia,  davant  l’expec-
         durante esta epidemia manifiesta que deseoso como    tació  de  la  gent,  varen  sentir  tocar  a  arravatada.  La         DESEMBRE 2020      16   COORDINACIÓ: Arxiu Municipal de Cassà de la Selva
         el  que  más  de  evitar  en  lo  posible  el  pánico  de  la   gent,  sorpresa, va  córrer  cap  a  l’església  i  es  va  trobar
         población siempre perjudicial en tristes casos como   la verge agafada a la corda de la campana i la pesta es
         el  presente  desde  los  primeros  momentos  que  vió   va  haver  acabat.  Afegeix  la  tradició,  que  el  poble  i  el
         alarmante el número de defunciones mandó limitar a   clergat    varen  decidir  honrar  la  Verge  portant  la  seva
         una tercera parte de lo que es de rúbrica y costumbre   imatge  a  l’altar  major.    La  sorpresa  fou  que  l’endemà
         el toque de difuntos.”                               tornaren  a  trobar  la  imatge  al  lloc  de  sempre,  sota  el
                                                              campanar. Llavors varen dedicar-li un altar i van canviar
                                                              el nom que tenia, de Santa Maria, pel  de  Mare  de  Déu
          IINHUMATS FORA DEL CEMENTIRI                        de  les  Sogues  (Cordes).   El  1629  en una visita pastoral
                                                              ja consta l’altar de la Mare de Déu de les Cordes.

         A  les  víctimes  de  la  pesta  fins  i  tot  se’ls  nega-
         va l’enterrament en els cementiris. A Cassà el 3 de
         febrer  de  1652  “Fonch  enterrat  Salvador  Ballell
         no  rebe  la extremuntio perqye tenie contagi y fou
         soterrat en un camp”.


         Informació reproduïda a: La pesta de meitats del segle XVII a
         Catalunya (1985), CAMPS, Manuel.



          > RECOMANACIONS


         L’acord  de  la  Junta  de  Sanitat  de  l’11  d’octubre  de
         1918 dictamina que s’ha de “Desinfectar con lechada   La  imatge de la Mare de Déu de les Sogues en una clau de
         de cal o sulfato de hierro todos los excrementos de   volta de la nau de l’església parroquial. (Autor: J.C.C.)             Làpida en el cementiri municipal que recorda la tràgica mort de tres germans Carbó, entre ells  el
         las personas atacadas de aquella dolencia, así como                                                                         poeta Xavier, a conseqüència de la grip espanyola l’any 1918. (Autor: Jordi Dorca)
         las  ropas  de  cama  del  enfermo  en  la  forma  que
         indique el  médico  de  cabecera,  antes  de  proceder             L A X I F R A: 1 4                                                                PANDÈMIES
         al lavado de las mismas que se certificará fuera de los
         lavaderos  públicos  y  mejor  en  despoblado.  (...)
         Prohibir  el  barrer  en  seco  tanto  las  habitaciones   Del  15  al  22  d’octubre  de  1918  es  varen  produir              EL TEMPS QUE ENS HA TOCAT VIURE
         como la vía pública, y el riego previo se verificará con   catorze morts en vuit dies. No  hi  va  haver  un  sol
         agua pura y mejor aún mezclada con una disolución       dia  que  no  es  produís  com  a  mínim  una mort al
         de sulfato de hierro u otra materia desinfectante”.     poble a conseqüència de la grip.                                  Quan es parla de la covid-19 sovint s’esmenta el   “Sepulcre  dels  germans  Mossèn    Xavier,
                                                                                                                                   precedent   de   la   mal   anomenada     grip    Àngela  i  Maria  Carbó  i  Maymí  morts  en la
                                                                                                                                   espanyola  que  va  ocórrer  en  diverses  onades   pau  del  Senyor  els  dies  22,  13  i  18  de
                                                                                                                                   durant  els  anys  1918-19.  Segons  els  arxius   novembre  de  1918  als  25,  22  i  15  anys
          Per saber-ne més :                                  NÚMERO 16                                                            municipals,  a  la  vila  de  Cassà  el  brot  més   d’edat”.  El  trist  final  del  poeta  i  les  seves
                                                              MAQUETACIÓ: Quim Massa                                               important  va  ser  el  de  la  tardor  del  1918.   germanes  ens  il•lustra  sobre  algunes  de  les
          CAMPS, M.: La pesta de meitats del segle XVII a     EQUIP DE REDACCIÓ : X. Albertí,  Q. Bosch,                           Només  el  mes  d’octubre  es  van  registrar  25   característiques  d’aquella  malaltia:  afectava
                                                              M. Caldas, J. C. Codolà, M. Gener, D. Grau, G.

          Catalunya (1985), Seminari Pere Mata.-              Lloveras, Q. Massa, , E. Mestres, C. Miquel, Q.                      defuncions  imputades  a  aquesta  malaltia.           sobretot  gent  jove,  una  mortalitat  elevada
                                                              Mundet, J. Ll. Òdena, M. Reverter,  X.   Codi QR                     Per  entendre  el  que  va  representar  aquella   concentrada  en  poques  setmanes  i  la
                                                              Romero, M. D. Saura i C. Xifre.                                      pandèmia  per  als  cassanencs  de  l’època,  una   importància  de  la  genètica  en  la  forma  de
                                                                                                                                   imatge  val   més    que   mil   paraules:   al   respondre  a  les  infeccions.
                                                              COL·LABORACIÓ: Editorial Gavarres,  Cassà                            cementiri  hi  trobem  una  senzilla  mostra  que
                                                              Digital, i Llumiguia                                                 resumeix  els  fets  amb  tota  cruesa.  En  un
                                                              IMPRESSIÓ: Ducform                                                                                                            Jordi Dorca Sargatal.  Metge
                                                                                        www.cassa.cat/arxiu                        nínxol    de    la  zona  porticada  s’hi  pot  llegir:
                                                                                                                                                                                         pneumòleg
   1   2   3   4