Page 4 - Descobrim 16

> L’ANÈCDOTA: EL TOC DE CAMPANES > LA MARE DE DÉU DE LES SOGUES

En l’acta del ple de l’Ajuntament del 25 d’octubre de A principis del segle XVII una gran pesta assotà el poble,
1918 es diu: “Dióse cuenta del oficio del reverendo de tal manera que les persones es morien com
cura párroco que contestando al acuerdo referente mosques. Era tal el pànic que hi havia a la vila que es
al uso de las campanas para el toque de difuntos va prohibir de tocar a mort. Un dia, davant l’expec-
durante esta epidemia manifiesta que deseoso como tació de la gent, varen sentir tocar a arravatada. La DESEMBRE 2020 16 COORDINACIÓ: Arxiu Municipal de Cassà de la Selva
el que más de evitar en lo posible el pánico de la gent, sorpresa, va córrer cap a l’església i es va trobar
población siempre perjudicial en tristes casos como la verge agafada a la corda de la campana i la pesta es
el presente desde los primeros momentos que vió va haver acabat. Afegeix la tradició, que el poble i el
alarmante el número de defunciones mandó limitar a clergat varen decidir honrar la Verge portant la seva
una tercera parte de lo que es de rúbrica y costumbre imatge a l’altar major. La sorpresa fou que l’endemà
el toque de difuntos.” tornaren a trobar la imatge al lloc de sempre, sota el
campanar. Llavors varen dedicar-li un altar i van canviar
el nom que tenia, de Santa Maria, pel de Mare de Déu
IINHUMATS FORA DEL CEMENTIRI de les Sogues (Cordes). El 1629 en una visita pastoral
ja consta l’altar de la Mare de Déu de les Cordes.

A les víctimes de la pesta fins i tot se’ls nega-
va l’enterrament en els cementiris. A Cassà el 3 de
febrer de 1652 “Fonch enterrat Salvador Ballell
no rebe la extremuntio perqye tenie contagi y fou
soterrat en un camp”.

Informació reproduïda a: La pesta de meitats del segle XVII a
Catalunya (1985), CAMPS, Manuel.

> RECOMANACIONS

L’acord de la Junta de Sanitat de l’11 d’octubre de
1918 dictamina que s’ha de “Desinfectar con lechada La imatge de la Mare de Déu de les Sogues en una clau de
de cal o sulfato de hierro todos los excrementos de volta de la nau de l’església parroquial. (Autor: J.C.C.) Làpida en el cementiri municipal que recorda la tràgica mort de tres germans Carbó, entre ells el
las personas atacadas de aquella dolencia, así como poeta Xavier, a conseqüència de la grip espanyola l’any 1918. (Autor: Jordi Dorca)
las ropas de cama del enfermo en la forma que
indique el médico de cabecera, antes de proceder L A X I F R A: 1 4 PANDÈMIES
al lavado de las mismas que se certificará fuera de los
lavaderos públicos y mejor en despoblado. (...)
Prohibir el barrer en seco tanto las habitaciones Del 15 al 22 d’octubre de 1918 es varen produir EL TEMPS QUE ENS HA TOCAT VIURE
como la vía pública, y el riego previo se verificará con catorze morts en vuit dies. No hi va haver un sol
agua pura y mejor aún mezclada con una disolución dia que no es produís com a mínim una mort al
de sulfato de hierro u otra materia desinfectante”. poble a conseqüència de la grip. Quan es parla de la covid-19 sovint s’esmenta el “Sepulcre dels germans Mossèn Xavier,
precedent de la mal anomenada grip Àngela i Maria Carbó i Maymí morts en la
espanyola que va ocórrer en diverses onades pau del Senyor els dies 22, 13 i 18 de
durant els anys 1918-19. Segons els arxius novembre de 1918 als 25, 22 i 15 anys
Per saber-ne més : NÚMERO 16 municipals, a la vila de Cassà el brot més d’edat”. El trist final del poeta i les seves
MAQUETACIÓ: Quim Massa important va ser el de la tardor del 1918. germanes ens il•lustra sobre algunes de les
CAMPS, M.: La pesta de meitats del segle XVII a EQUIP DE REDACCIÓ : X. Albertí, Q. Bosch, Només el mes d’octubre es van registrar 25 característiques d’aquella malaltia: afectava
M. Caldas, J. C. Codolà, M. Gener, D. Grau, G.

Catalunya (1985), Seminari Pere Mata.- Lloveras, Q. Massa, , E. Mestres, C. Miquel, Q. defuncions imputades a aquesta malaltia. sobretot gent jove, una mortalitat elevada
Mundet, J. Ll. Òdena, M. Reverter, X. Codi QR Per entendre el que va representar aquella concentrada en poques setmanes i la
Romero, M. D. Saura i C. Xifre. pandèmia per als cassanencs de l’època, una importància de la genètica en la forma de
imatge val més que mil paraules: al respondre a les infeccions.
COL·LABORACIÓ: Editorial Gavarres, Cassà cementiri hi trobem una senzilla mostra que
Digital, i Llumiguia resumeix els fets amb tota cruesa. En un
IMPRESSIÓ: Ducform Jordi Dorca Sargatal. Metge
www.cassa.cat/arxiu nínxol de la zona porticada s’hi pot llegir:
pneumòleg