Page 3 - Descobrim 15

LES EMPRESES CASSANENQUES MÉS INTERNACIONALS

El mercat mundial de les sureres de Cassà
L’empresa es va dedicar a la producció de taps, però va des-
Des del mateix moment de l’inici de la manufactura del suro, tacar sobretot en l’exportació i comercialització. Al mercat es-
en la seva essència hi ha les relacions internacionals. Ja en panyol venien taps per a sidra als productors asturians, però
l’època més antiga, en el món romà les àmfores tapades amb també n’exportaven a Anglaterra, França, Xile o les Filipines.
suro apareixen a la Gàl•lia i Roma.
Al segle XVII, i amb la revolució que va suposar el xampany FRANCISCO OLLER S.A Can Paró
(Dom Pérignon), aquesta condició transfronterera és innega-
ble, primer el mercat de Beaucaire, més tard a la Xampanya, la Can Paró prové del sobrenom del pare de Francisco Oller Mar-
Borgonya i la zona de Bordeus, i a Anglaterra i Europa Central tinell (1869-1941), que es deia Gaspar Oller Vilagran (1838-
per a la cervesa. 1881), taper, a qui anomenaven Gaspar/Gasparó/Paró.
La revolució industrial del segle XIX converteix els EUA en el Francisco Oller Martinell, amb 16 anys, el 1886, emigra a la
principal acaparador tant de matèria primera com de suro ela- Llombardia i poc després a França, primer a Tolosa i més tard
borat. Els nostres emprenedors queden seduïts pel moviment a Épernay, on es fa càrrec de la gerència de la sucursal de la
de “fer les Amèriques” i així queda reflectit en les dues primeres fàbrica Coris de Llagostera, l’any 1890.
empreses que teniu a continuació. El cas de Fco. Oller és un pèl El 1891 decideix muntar el seu propi negoci, per això es casa
diferent, amb dos aspectes a remarcar: la seva concreció en el amb Joana Viader Fullà (1870-1951) i, amb el dot que rep de
mercat francès i la seva perdurabilitat fins als nostres dies, 128 25.000 pessetes, funda el 1892 dues fàbriques: una a Épernay
anys d’història és un fenomen mai vist en el món del suro. (que el 1898 traslladarà a Reims) i l’altra a Cassà. Del matrimo-
Vendre a l’estranger ha estat i encara és un factor de progrés i ni amb Joana Viader tindran quatre fills: l’Àngela (1892-1993),
també de salvació del nostre teixit industrial. l’Hélène, en Louis i la Yvonne.
La I Guerra Mundial, que arruïna la fàbrica de Reims, la Guerra
N. DAUSSÁ Y Cía. Els cinc nois de can Tou Civil espanyola i la II Guerra Mundial no varen parar l’impuls
del fundador, al contrari: l’any 1928 venia a la Xampanya 10

5
Empaquetant taps per enviar cap a França el 1919 (Axiu Oller ) milions de taps, sobre una producció de 27 milions d’ampolles
L’any 1769 neix a Béziers en Tou Daussá (1769-1821). El desen- de xampany. El 1930, ja preveient el futur de la Costa Brava,
volupament de la manufactura del tap de suro és el que va construeix l’Hotel Rocafosca, a la platja de la Fosca de Palamós.
fer que en Tou s’instal•lés a Cassà el 1789, al carrer de la Llet, es va instal•lar a San Juan de Puerto Rico i després d’algunes i Monterrey de Mèxic); el deteriorament patrimonial per la Als anys 40 Louis Oller Viader (1899-1973) assumeix la presi-
núm. 12. vicissituds va fundar una acadèmia per a l’educació dels joves bancarrota de la Banca Rivera. Tots aquests fets van provocar dència de l’empresa, que comanda des de Reims, i el seu cu-
El fill d’en Tou, en Joan, i després el seu net Agustí ja exporta- porto-riquenys que més tard va vendre a una empresa ame- la fallida de l’empresa que va caure definitivament el 1912 nyat Joaquim Nadal Vilallonga (1888-1977), marit de l’Àngela,
ven a Bèlgica, Àustria, Itàlia, Txecoslovàquia, Turquia, Egipte, ricana. Aquesta venda és l’origen de la seva gran fortuna, que amb la subhasta de la fàbrica de Cassà. dirigeix la fàbrica de Cassà. El 1961 hi entra la tercera gene-
Irlanda, Sud-àfrica, Hong Kong i les Filipines. mai va invertir en el món surer. L’any 1890 es va retirar a Bar- ració, amb Francisco Nadal Oller (1920-1996), i anys més tard
L’Agustí va fundar l’any 1832 la fàbrica A. Daussá & Co. Els cinc celona per viure de renda la resta de la seva vida. Al seu tes- FIGUERAS & DAUSÀ Cía. Can Menna la quarta, amb Kiko Nadal Vidal, fins a l’any 2004, en què el
fills que va tenir varen ser batejats com “Els cinc nois de can tament va deixar al poble de Cassà 50.000 pessetes, 25.000 a Consell d’Administració nomena un director general extern a
Tou”. l’Ajuntament i 25.000 a l’església. Les primeres notícies de l’activitat de l’empresa daten de la família, Joan Puig Castro, i com a president, Jaume Nadal
En Narcís (1826-1899), el més gran dels germans, es va instal•lar En Pere (1835-1903, Chicago), que havia estudiat per mestre, principis de la dècada de 1890, quan van associar-se dues Farreras.
a San Juan de Puerto Rico i més tard a Guayama. Va comerciar va ser al Carib. Primer va ajudar el seu germà Martí , però des- nissagues de Cassà amb llarga experiència en la producció En els mercats internacionals abasteix més del 15% del con-
amb sucre, cafè, tabac, safrà i també amb taps de suro segons prés va traslladar la seva residència a Nova York per ajudar en de taps: els Dausà i els Figueras. Des de la seva constitució, sum mundial de taps per a cava/xampany/“espumantis”, i és
li arribaven les comandes, que passava a la fàbrica de Cassà. la tasca comercial el seu germà Agustí. un dels dos socis de l’empresa va ser Francesc Figueras Car- l’única empresa cassanenca amb projecció internacional que
En Martí Daussá Dalmás (1833-1923), que era mestre, també L’Agustí (1837-1896, Nova York) es va llicenciar en medicina a bó, que va estar al capdavant de la societat fins a la seva de- ha perdurat en el temps i amb unes grans perspectives de
Barcelona el 1864 i es va traslladar a Puerto Rico, on va fundar funció, el 5 de desembre de 1916. La companyia va passar a futur.
una clínica, però el seu l’esperit comercial va fer que anys més mans del seu fill Francesc Figueras Oller, que va compartir la
tard es traslladés a Nova York i liderés les vendes de taps al gerència amb un altre soci, Francesc Dausà Surís. Mentre que
mercat estatunidenc. El 1884 es va constituir N. Daussá i Cía el primer s’ocupava de la gestió comptable i de la gestió de
i A. Daussá & Co. Manufacturers and Importers of Corks and vendes, el segon era el responsable de la producció. A partir
Corkwood. de 1900, la companyia havia establert una sucursal de ven-
L’Enric (1845-1915), també metge, es va fer càrrec de la clínica des a Xile, on hi enviaven els taps amb veler, i on treballava
del seu germà Agustí a Puerto Rico. Domingo Figueras, germà de Francesc Figueras, com a direc-
L’empresa A. Daussá & Co. va arribar a tenir més de 150 tre- tor de vendes fins a l’any 1928.
balladors propis. La fallida d’alguns clients dels EUA; el nome- La fàbrica principal estava situada al carrer Major número 13 6
nament el 1905 d’en Lluís, fill d’en Narcís, com a nou gerent a de Cassà, domicili particular de Francesc Figueras Carbó, i per
Nova York, amb una vida distesa i de luxes que va provocar un la part posterior donava al carrer Puigcugul amb els patis i el
desfalc importantíssim; la fabricació amb suro algerià que va bullidor. Les botigues de treballar estaven entarimades amb
provocar moltes devolucions de material i la pèrdua de con- melis vermell de Crimea i la serralleria era d’Antoni Planes
Port de Sant Feliu 1920 : “Fardos” de suro fiança dels clients; la implantació del tap corona, que va fer “Serreta”. La façana modernista i l’habitatge varen ser ender-
(Arxiu Oller) perdre els clients cervesers (Cerveseria Quilmes a l’Argentina rocats amb nocturnitat als anys 60 per la Caixa de Girona. Francisco Oller i Joana Viader - Reims 1940
)
(Arxiu Oller)