Page 3 - Descobrim 15
P. 3

LES EMPRESES CASSANENQUES MÉS INTERNACIONALS

 El mercat mundial de les sureres de Cassà
                                                            L’empresa es va dedicar a la producció de taps, però va des-
 Des del mateix moment de l’inici de la manufactura del suro,   tacar sobretot en l’exportació i comercialització. Al mercat es-
 en  la  seva  essència  hi  ha  les  relacions  internacionals.  Ja  en   panyol venien taps per a sidra als productors asturians, però
 l’època més antiga, en el món romà les àmfores tapades amb   també n’exportaven a Anglaterra, França, Xile o les Filipines.
 suro apareixen a la Gàl•lia i Roma.
 Al segle XVII, i amb la revolució que va suposar el xampany     FRANCISCO  OLLER S.A  Can Paró
 (Dom Pérignon), aquesta condició transfronterera és innega-
 ble, primer el mercat de Beaucaire, més tard a la Xampanya, la   Can Paró prové del sobrenom del pare de Francisco Oller Mar-
 Borgonya i la zona de Bordeus, i a Anglaterra i Europa Central   tinell  (1869-1941),  que  es  deia  Gaspar  Oller Vilagran  (1838-
 per a la cervesa.                                          1881), taper, a qui anomenaven Gaspar/Gasparó/Paró.
 La revolució industrial del segle XIX converteix els EUA en el   Francisco Oller Martinell, amb 16 anys, el 1886, emigra a la
 principal acaparador tant de matèria primera com de suro ela-  Llombardia i poc després a França, primer a Tolosa i més tard
 borat. Els nostres emprenedors queden seduïts pel moviment   a Épernay, on es fa càrrec de la gerència de la sucursal de la
 de “fer les Amèriques” i així queda reflectit en les dues primeres   fàbrica Coris de Llagostera, l’any 1890.
 empreses que teniu a continuació. El cas de Fco. Oller és un pèl   El 1891 decideix muntar el seu propi negoci, per això es casa
 diferent, amb dos aspectes a remarcar: la seva concreció en el   amb Joana Viader Fullà (1870-1951) i, amb el dot que rep de
 mercat francès i la seva perdurabilitat fins als nostres dies, 128   25.000 pessetes, funda el 1892 dues fàbriques: una a Épernay
 anys d’història és un fenomen mai vist en el món del suro.  (que el 1898 traslladarà a Reims) i l’altra a Cassà. Del matrimo-
 Vendre a l’estranger ha estat i encara és un factor de progrés i   ni amb Joana Viader tindran quatre fills: l’Àngela (1892-1993),
 també de salvació del nostre teixit industrial.            l’Hélène, en Louis i la Yvonne.
                                                            La I Guerra Mundial, que arruïna la fàbrica de Reims, la Guerra
 N. DAUSSÁ Y Cía. Els cinc nois de can Tou                  Civil espanyola i la II Guerra Mundial no varen parar l’impuls
                                                            del fundador, al contrari: l’any 1928 venia a la Xampanya 10

                                                                                     5
 Empaquetant taps per enviar cap a França el 1919 (Axiu Oller )  milions de taps, sobre una producció de 27 milions d’ampolles
 L’any 1769 neix a Béziers en Tou Daussá (1769-1821). El desen-  de xampany. El 1930, ja preveient el futur de la Costa Brava,
 volupament de la manufactura del tap de suro és el que va   construeix l’Hotel Rocafosca, a la platja de la Fosca de Palamós.
 fer que en Tou s’instal•lés a Cassà el 1789, al carrer de la Llet,   es va instal•lar a San Juan de Puerto Rico i després d’algunes   i  Monterrey  de  Mèxic);  el  deteriorament  patrimonial  per  la   Als anys 40 Louis Oller Viader (1899-1973) assumeix la presi-
 núm. 12.  vicissituds va fundar una acadèmia per a l’educació dels joves  bancarrota de la Banca Rivera. Tots aquests fets van provocar   dència de l’empresa, que comanda des de Reims, i el seu cu-
 El fill d’en Tou, en Joan, i després el seu net Agustí ja exporta-  porto-riquenys que més tard va vendre a una empresa ame-  la  fallida  de  l’empresa  que  va  caure  definitivament  el  1912   nyat Joaquim Nadal Vilallonga (1888-1977), marit de l’Àngela,
 ven a Bèlgica, Àustria, Itàlia, Txecoslovàquia, Turquia, Egipte,   ricana. Aquesta venda és l’origen de la seva gran fortuna, que   amb la subhasta de la fàbrica de Cassà.   dirigeix la fàbrica de Cassà. El 1961 hi entra la tercera gene-
 Irlanda, Sud-àfrica, Hong Kong i les Filipines.    mai va invertir en el món surer. L’any 1890 es va retirar a Bar-  ració, amb Francisco Nadal Oller (1920-1996), i anys més tard
 L’Agustí va fundar l’any 1832 la fàbrica A. Daussá & Co.  Els cinc   celona per viure de renda la resta de la seva vida. Al seu tes-  FIGUERAS & DAUSÀ Cía. Can Menna  la quarta, amb Kiko Nadal Vidal, fins a l’any 2004, en què el
 fills que va tenir varen ser batejats com  “Els cinc nois de can   tament va deixar al poble de Cassà 50.000 pessetes, 25.000 a   Consell d’Administració nomena un director general extern a
 Tou”.    l’Ajuntament i 25.000 a l’església.    Les  primeres  notícies  de  l’activitat  de  l’empresa  daten  de   la família, Joan Puig Castro, i com a president, Jaume Nadal
 En Narcís (1826-1899), el més gran dels germans, es va instal•lar   En Pere (1835-1903, Chicago), que havia estudiat per mestre,     principis de la dècada de 1890, quan van associar-se dues   Farreras.
 a San Juan de Puerto Rico i més tard a Guayama. Va comerciar   va ser al Carib. Primer va ajudar el seu germà Martí , però des-  nissagues de Cassà amb llarga experiència en la producció   En els mercats internacionals abasteix més del 15% del  con-
 amb sucre, cafè, tabac, safrà i també amb taps de suro segons   prés va traslladar la seva residència a Nova York per ajudar en   de taps: els Dausà i els Figueras. Des de la seva constitució,   sum mundial de taps per a cava/xampany/“espumantis”, i és
 li arribaven les comandes, que passava a la fàbrica de Cassà.                                                                                                                                                                                           la tasca comercial el seu germà Agustí.   un dels dos socis de l’empresa va ser Francesc Figueras Car-  l’única empresa cassanenca amb projecció internacional que
 En Martí Daussá Dalmás (1833-1923), que era mestre, també   L’Agustí (1837-1896, Nova York) es va llicenciar en medicina a   bó, que va estar al capdavant de la societat fins a la seva de-  ha perdurat en el temps i amb unes grans perspectives de
 Barcelona el 1864 i es va traslladar a Puerto Rico, on va fundar   funció, el 5 de desembre de 1916. La companyia va passar a   futur.
 una clínica, però el seu l’esperit comercial va fer que anys més   mans del seu fill Francesc Figueras Oller, que va compartir la
 tard es traslladés a Nova York i liderés les vendes de taps al   gerència amb un altre soci, Francesc Dausà Surís. Mentre que
 mercat estatunidenc. El 1884 es va constituir N. Daussá i Cía   el primer s’ocupava de la gestió comptable i de la gestió de
 i A. Daussá & Co. Manufacturers and Importers of Corks and   vendes, el segon era el responsable de la producció. A partir
 Corkwood.  de 1900, la companyia havia establert una sucursal de ven-
 L’Enric (1845-1915), també metge, es va fer càrrec de la clínica   des a Xile, on hi enviaven els taps amb veler, i on treballava
 del seu germà Agustí a Puerto Rico.  Domingo Figueras, germà de Francesc Figueras, com a direc-
 L’empresa A. Daussá & Co. va arribar a tenir més de 150 tre-  tor de vendes fins a l’any 1928.
 balladors propis. La fallida d’alguns clients dels EUA; el nome-  La fàbrica principal estava situada al carrer Major número 13      6
 nament el 1905 d’en Lluís, fill d’en Narcís, com a nou gerent a   de Cassà, domicili particular de Francesc Figueras Carbó, i per
 Nova York, amb una vida distesa i de luxes que va provocar un   la part posterior donava al carrer Puigcugul amb els patis i el
 desfalc importantíssim; la fabricació amb suro algerià que va   bullidor. Les botigues de treballar estaven entarimades amb
 provocar moltes devolucions de material i la pèrdua de con-  melis vermell de Crimea i la serralleria era d’Antoni Planes
 Port de Sant Feliu 1920 : “Fardos” de suro                   fiança dels clients; la implantació del tap corona, que va fer   “Serreta”. La façana modernista i l’habitatge varen ser ender-
 (Arxiu Oller)  perdre els clients cervesers (Cerveseria Quilmes a l’Argentina  rocats amb nocturnitat als anys 60 per la Caixa de Girona.   Francisco Oller i Joana Viader - Reims 1940
 )
                                                              (Arxiu Oller)
   1   2   3   4