Page 1 - Descobrim 15
P. 1

Q UA D E R N   D ’A D R E C E S   D E   L’A N Y   1 9 3 0  LA XIFRA :
 1.200  MILIONS DE TAPS A CASSÀ
 Els germans Mestres Estañol, l’any 1929, tenien una llibreta amb les adreces
 dels seus clients estrangers. Aquesta modesta empresa, situada al carrer de la   1.200 milions de taps a l’any són els que es
 Llet i dirigida per en Francisquet i en Pepitu Mestres Estañol, tenia en aquest   fabriquen a Cassà
 registre  unes  65  empreses  internacionals.  Destaquem,  doncs,  que  uns  petits   Aquesta és la quantitat de taps per a tot tipus
 manufacturers  de  Cassà  mantenien  uns  contactes  internacionals  que  avui   d’ampolles  fabricats  al  nostre  poble  i  que
 encara serien d’envejar. Com a mostra:  representa aproximadament un 5% dels taps   MAIG   2020  15  COORDINACIÓ: Arxiu Municipal de Cassà de la Selva
 M.S. Valk Kurkproducten.. Rotterdam...(Holanda)  fabricats al món.
 Jecindetal A.G.......................Zurich.............(Suïssa)   Comparativament, l’any 1928 Francisco Oller
 R. Janer y Cia..........................Épernay.........(França)  va vendre a la Xampanya 10 milions de taps,
 Joseph Valls ..........................Dejidjelli........(Algèria)  sobre una producció de 27 milions d’ampolles
 Societé Bouchonnière.......París................(França)  de xampany, que van representar gairebé el
 Jaachim Baczkowski...........Kassel............(Alemanya)  40% de la producció mundial.
 Care Kaefer y Cia..................Bremen.........(Alemanya)
 Chaillot Freres S.A...............Geneve..........(Suïssa)
 Davit Kohen Mahdumlari..Istanbul.......(Turquia)
 Tranz Henke...........................Lohne............(Alemanya)
 Burghard Miesner...............Bremen.........(Alemanya)
 Lucien de Tassigny y Cia...Reims............(França)
 C.A. Greiner y Jöhne KG..Nurtingen......(Alemanya)  Taps al ple Oller
 M. Clignet y Cia Suuc........Reims..............(França)   Comptant taps fa 100 anys               (Fons Oller)
 Carl Kaefer y Cia ............... Mainz..............(Alemanya)   (AMCS - Fons M. Gener)


 ELS 4 MASCARINS   La paraula mascarins prové d’emmascarats, ja que els treballadors en acabar la seva jornada arribaven
 a casa seva negres com el carbó.  Durant tota la segona meitat del segle XX la panoràmica de Cassà vista des de la zona alta del Revellí, a
 l’altura de la carretera de Caldes, era molt diferent de la que podem veure avui. Un poble amb un campanar al centre envoltat per quatre
 columnes de fum: les xemeneies de les quatre empreses que fabricaven el suro negre (aglomerat per expansió). En la fabricació, el granulat
 de suro era sotmès dintre un autoclau a vapor d’aigua a 420 graus de temperatura i el vapor
 sobrant es llençava a l’aire mitjançant la xemeneia; en aquest procés es creaven unes volves
 de suro cremat en suspensió, que empastifaven tot el poble depenent del vent que bufava,
 amb les consegüents queixes de les dones que tenien roba estesa, que quedava tacada per
 aquest polsim negre.
 Els quatre mascarins eren: al nord de Cassà i coincidint amb la carretera de la Bisbal, Garriga   Sala de triar taps de primers del segle XX (AMCS fons l’Abans Cassà)
 & Puig (1929-1984); a l’est, al barri del Gurugú, Isoladora (1926-1986); al sud del poble,  al
 costat de la carretera de Caldes, Reliable (1926-1996), i l’última a instal•lar-se, al camí del
 Remei enganxada a la via del tren petit, Germans Berná (1964-2009). Aquestes empreses,   EL SURO DE CASSÀ ARREU DEL MÓN
 que avui serien inviables pels condicionants mediambientals  actuals, donaven feina a una
 Fàbrica Germans Bernà  (Fons Joan Bernà)  gran part dels homes del poble i els aïllaments que fabricaven s’exportaven a tot el món.         Les franceses

                                                ,
                                                 L’ANÈCDOTA, EL NOM D’UN CARRER  Mentre escrivia Quan en dèiem xampany vaig   que al llarg dels segles XIX i XX molts directors
 Als anys 80 del segle XX, va arribar a Cassà un paquet amb la següent adreça: “Calle Claudio Lucio Ovidio Tarraco”.   visitar  moltes  persones  grans  de  Cassà,  per   tècnics,  directors  financers,  administratius,
 Això era conseqüència de l’estada a Cassà de Manuel Randeo García, de Fregenal de la Sierra, que va visitar l’empresa Oller per vendre-li
 granulat de suro. Una vegada al seu poble, com que havia d’enviar-ne una mostra, va trucar a Cassà i va demanar l’adreça a l’Enric Cardoner,   preguntar-los per la meva àvia paterna, la baba   encarregats  i  treballadors  qualificats  –sobretot
 directiu d’Oller, que li va dir “carrer Clot”. Com que l’extremeny no ho entenia, li va lletrejar: “C de Claudio, L de Lucio, O de Ovidio i T de   Angel,  que  al  poble  molts  coneixien  com  la   carradors–  de  Cassà  van  rebre  ofertes  i  es  van
 Tarraco”. Ben segur que al Sr. Cardoner li agradava la civilització romana.     francesa Volia  saber  com  recordaven  aquella   traslladar  a  França  amb  tota  la  família.  Daussá
              .
      dona forta i orgullosa, que havia arribat a Cassà,   &  Co.,  Figueras  &  Dausà  i  Francisco  Oller,  les
 Per saber-ne més :       NÚMERO 15  amb vint anys acabats de fer, per fer-se càrrec dels   empreses protagonistes d’aquest Descobrim , són

 - Nadal i Farreras Rafel: “Quan en dèiem xampany”  (2013)                                                                                                                                             MAQUETACIÓ: Quim Massa
    Columna edicions                                                                                                        EQUIP DE REDACCIÓ:  X. Albertí,  Q.   negocis familiars. Vaig trobar un diagnòstic precís:   les cireretes de la internacionalització cassanenca.
 - Sala Pere i Nadal Jaume: “F.Oller, qualitat  de líder” (2013)                                                                                                                                             Bosch,  M. Caldas,  J.C. Codolà,  M. Gener,                   dona, jove i estrangera, , en el Cassà de 1917,  no   Però  l’emprenedoria  i  un  biaix  multicultural
    Nexe impressions-Agpograf                                                                                              D.  Grau , G. Lloveras,  Q. Massa,  E. Mestres,
 - Daussá Lapuerta, Arturo: “Icono de corcho” (2010)                                                                                                                                             C. Miquel,  Q. Mundet,  X. Romero,             se n’hauria sortit sense un temperament de ferro.  avançat al seu temps són atributs generals, que
   Color e imagen digital                                                                                              M.D. Saura  i  C. Xifre  Però la sorpresa més grossa va ser descobrir que   trobaríem a l’ADN de totes les famílies.
 - Alvarado Joaquim:  “Industrials i tapers” (2005)                                                                                                                                             COL·LABORACIÓ:    Editorial Gavarres,
 Cassà Digital, i Llumiguia
   Col·lecció història Manuel Tolosà - Cassà de la Selva  Ajuntament                                                                                           IMPRESSIÓ: Ducform  Codi QR  d’àvies franceses n’hi havia a la majoria de famílies.
 - Hernández Bagué : “El món del suro”  (1987)                                                                                                                                             Els tapers de Reims volien gent d’ofici, de manera                                                                Rafel  Nadal
    Quadern de la Revista de Girona“  - Diputació de Girona                                                                                                                                                                           www.cassa.cat/arxiu
   1   2   3   4