Page 1 - Descobrim 15

Q UA D E R N D ’A D R E C E S D E L’A N Y 1 9 3 0 LA XIFRA :
1.200 MILIONS DE TAPS A CASSÀ
Els germans Mestres Estañol, l’any 1929, tenien una llibreta amb les adreces
dels seus clients estrangers. Aquesta modesta empresa, situada al carrer de la 1.200 milions de taps a l’any són els que es
Llet i dirigida per en Francisquet i en Pepitu Mestres Estañol, tenia en aquest fabriquen a Cassà
registre unes 65 empreses internacionals. Destaquem, doncs, que uns petits Aquesta és la quantitat de taps per a tot tipus
manufacturers de Cassà mantenien uns contactes internacionals que avui d’ampolles fabricats al nostre poble i que
encara serien d’envejar. Com a mostra: representa aproximadament un 5% dels taps MAIG 2020 15 COORDINACIÓ: Arxiu Municipal de Cassà de la Selva
M.S. Valk Kurkproducten.. Rotterdam...(Holanda) fabricats al món.
Jecindetal A.G.......................Zurich.............(Suïssa) Comparativament, l’any 1928 Francisco Oller
R. Janer y Cia..........................Épernay.........(França) va vendre a la Xampanya 10 milions de taps,
Joseph Valls ..........................Dejidjelli........(Algèria) sobre una producció de 27 milions d’ampolles
Societé Bouchonnière.......París................(França) de xampany, que van representar gairebé el
Jaachim Baczkowski...........Kassel............(Alemanya) 40% de la producció mundial.
Care Kaefer y Cia..................Bremen.........(Alemanya)
Chaillot Freres S.A...............Geneve..........(Suïssa)
Davit Kohen Mahdumlari..Istanbul.......(Turquia)
Tranz Henke...........................Lohne............(Alemanya)
Burghard Miesner...............Bremen.........(Alemanya)
Lucien de Tassigny y Cia...Reims............(França)
C.A. Greiner y Jöhne KG..Nurtingen......(Alemanya) Taps al ple Oller
M. Clignet y Cia Suuc........Reims..............(França) Comptant taps fa 100 anys (Fons Oller)
Carl Kaefer y Cia ............... Mainz..............(Alemanya) (AMCS - Fons M. Gener)

ELS 4 MASCARINS La paraula mascarins prové d’emmascarats, ja que els treballadors en acabar la seva jornada arribaven
a casa seva negres com el carbó. Durant tota la segona meitat del segle XX la panoràmica de Cassà vista des de la zona alta del Revellí, a
l’altura de la carretera de Caldes, era molt diferent de la que podem veure avui. Un poble amb un campanar al centre envoltat per quatre
columnes de fum: les xemeneies de les quatre empreses que fabricaven el suro negre (aglomerat per expansió). En la fabricació, el granulat
de suro era sotmès dintre un autoclau a vapor d’aigua a 420 graus de temperatura i el vapor
sobrant es llençava a l’aire mitjançant la xemeneia; en aquest procés es creaven unes volves
de suro cremat en suspensió, que empastifaven tot el poble depenent del vent que bufava,
amb les consegüents queixes de les dones que tenien roba estesa, que quedava tacada per
aquest polsim negre.
Els quatre mascarins eren: al nord de Cassà i coincidint amb la carretera de la Bisbal, Garriga Sala de triar taps de primers del segle XX (AMCS fons l’Abans Cassà)
& Puig (1929-1984); a l’est, al barri del Gurugú, Isoladora (1926-1986); al sud del poble, al
costat de la carretera de Caldes, Reliable (1926-1996), i l’última a instal•lar-se, al camí del
Remei enganxada a la via del tren petit, Germans Berná (1964-2009). Aquestes empreses, EL SURO DE CASSÀ ARREU DEL MÓN
que avui serien inviables pels condicionants mediambientals actuals, donaven feina a una
Fàbrica Germans Bernà (Fons Joan Bernà) gran part dels homes del poble i els aïllaments que fabricaven s’exportaven a tot el món. Les franceses

,
L’ANÈCDOTA, EL NOM D’UN CARRER Mentre escrivia Quan en dèiem xampany vaig que al llarg dels segles XIX i XX molts directors
Als anys 80 del segle XX, va arribar a Cassà un paquet amb la següent adreça: “Calle Claudio Lucio Ovidio Tarraco”. visitar moltes persones grans de Cassà, per tècnics, directors financers, administratius,
Això era conseqüència de l’estada a Cassà de Manuel Randeo García, de Fregenal de la Sierra, que va visitar l’empresa Oller per vendre-li
granulat de suro. Una vegada al seu poble, com que havia d’enviar-ne una mostra, va trucar a Cassà i va demanar l’adreça a l’Enric Cardoner, preguntar-los per la meva àvia paterna, la baba encarregats i treballadors qualificats –sobretot
directiu d’Oller, que li va dir “carrer Clot”. Com que l’extremeny no ho entenia, li va lletrejar: “C de Claudio, L de Lucio, O de Ovidio i T de Angel, que al poble molts coneixien com la carradors– de Cassà van rebre ofertes i es van
Tarraco”. Ben segur que al Sr. Cardoner li agradava la civilització romana. francesa Volia saber com recordaven aquella traslladar a França amb tota la família. Daussá
.
dona forta i orgullosa, que havia arribat a Cassà, & Co., Figueras & Dausà i Francisco Oller, les
Per saber-ne més : NÚMERO 15 amb vint anys acabats de fer, per fer-se càrrec dels empreses protagonistes d’aquest Descobrim , són

- Nadal i Farreras Rafel: “Quan en dèiem xampany” (2013) MAQUETACIÓ: Quim Massa
Columna edicions EQUIP DE REDACCIÓ: X. Albertí, Q. negocis familiars. Vaig trobar un diagnòstic precís: les cireretes de la internacionalització cassanenca.
- Sala Pere i Nadal Jaume: “F.Oller, qualitat de líder” (2013) Bosch, M. Caldas, J.C. Codolà, M. Gener, dona, jove i estrangera, , en el Cassà de 1917, no Però l’emprenedoria i un biaix multicultural
Nexe impressions-Agpograf D. Grau , G. Lloveras, Q. Massa, E. Mestres,
- Daussá Lapuerta, Arturo: “Icono de corcho” (2010) C. Miquel, Q. Mundet, X. Romero, se n’hauria sortit sense un temperament de ferro. avançat al seu temps són atributs generals, que
Color e imagen digital M.D. Saura i C. Xifre Però la sorpresa més grossa va ser descobrir que trobaríem a l’ADN de totes les famílies.
- Alvarado Joaquim: “Industrials i tapers” (2005) COL·LABORACIÓ: Editorial Gavarres,
Cassà Digital, i Llumiguia
Col·lecció història Manuel Tolosà - Cassà de la Selva Ajuntament IMPRESSIÓ: Ducform Codi QR d’àvies franceses n’hi havia a la majoria de famílies.
- Hernández Bagué : “El món del suro” (1987) Els tapers de Reims volien gent d’ofici, de manera Rafel Nadal
Quadern de la Revista de Girona“ - Diputació de Girona www.cassa.cat/arxiu