Page 3 - Descobrim 11

Joan Gener i Roca (1900 - 1951)
Narcís Puigde-
vall, seguidor Un artista i historiador en un pot de farmàcia Joan Gener i Prats (1870 - 1942)

de la nissaga Mestre de batxillers

Qui va ser Narcís Puigdevall en n Joan Gener Roca les Gavarres. I formant part de Farmacèutic i professor, Joan Gener és conegut per molts
dona fe el recull de cartes, te- era el tercer de sis la seva extensa obra trobem cassanencs per l’extens treball que el doctor Josep M. Olivé
legrames... que transmeten el fills de Joan Gener dibuixos de goigs, de fulls Tolosà publicà a la revista Llum i guia els anys 1985-89, on va
condol a la seva vídua, Mont- Prats i el que seguí parroquials, de programes de explicar molts detalls de la seva vida.
serrat Gener, que els té amo- Eels seus passos, tot i festa. Era fill de Gaspar Gener Saurí i de Maria Prats i Trias, ambdós
rosament col•leccionats. Ella que també tres dels seus ger- La seva generositat li feia rega- nadius de Cassà. El seu pare, Gaspar, era taper i la mare tenia
va ser la raó que un emporda- mans van fer carrera. Va aca- lar els seus dibuixos als qui ni una botiga de cordes d’espart, espardenyes, cabassos… al
nès de Camallera esdevingués bar Farmàcia als 24 anys i va ho demanaven i la seva fama carrer Major. Es canvià l’ortografia de Janer per Gener, com
cassanenc d’adopció, el 1974. posar l’establiment al carrer va fer que molts encàrrecs li seria en l’ortografia normalitzada. Varen tenir tres fills, en Joan,
Narcís va participar a totes les Major, la llicència i material del vinguessin de capellans que de qui parlem en aquest Descobrim; en Josep, practicant de
entitats que feien recerca his- qual havia comprat al farma- sabien que dissenyava el que farmàcia a Santa Coloma de Farners, i l’Angeleta, casada amb
tòrica a les comarques gironi- cèutic Pascual. volien i no cobrava res. Narcís Rich.
nes i va ser un soci molt actiu Era la típica farmàcia amb Com a investigador i assa- Joan Gener, a més de Farmàcia, va estudiar Ciències Exactes,
i referent en cadascuna d’elles. rebotiga on es feien les ter- gista fou guardonat en els i es va pagar els estudis treballant de dependent i de
La seva activitat d’erudit de túlies d’amics: els metges, el segons Jocs Florals de l’any practicant, tant a
la recerca històrica local es fa notari, els hisendats… que 1950, organitzats pel Llum i la ciutat de Giro-
evident en més d’una vintena compartien les seves aficions guia, amb un treball sobre la na,quan estudia-
de llibres i múltiples articles sobre l’art, la història, les cièn- comarca de la Selva nord. va batxiller, com
en diferents mitjans. Al n. 195 cies… Quan a Cassà hi venia Es casà amb Angelina Huix a Barcelona, quan
de la Revista de Girona hi po- algun personatge cultural- Viader i tingueren tres fills, estudiava les car-
dem trobar un llistat de la seva ment important, passava sem- la Maria Rosa, monja bene- reres.
bibliografia. pre per la farmàcia. dictina del monestir de Sant Fou un estudiant
La seva amistat amb Miquel De fet, Joan Gener conreà Daniel de Girona, d’on va ser modèlic es carac-
Oliva i Joan Badia va vincular- l’amistat amb diversos artis- En Joan Gener i Roca pintant (Procedència Montserrat Gener) abadessa dels anys 1996 al teritzà per la seva
lo a l’arqueologia. Més enda- tes i intel•lectuals de l’època: 2006; en Joan, nascut el 1933 serietat, forma-
vant, amb en Ramon Sala i Junceda, Dàrius Vilàs, Adolf i mort el mateix any, i la Mont- litat i les ganes
altres, creen els Amics de l’Ata Fargnoli, Ramon Figuerola, a Barcelona a matricular-se a l’extensa obra realitzada, com- vell de Girona i altres llocs que serrat, que seguint les seves d’ampliar els seus
Garrotxa . D’aquí en resulta el Apel•les Mestres, Joaquim la universitat, primer anà a la plementada pels olis i dibui- visitava. Els seus paisatges són passes va treballar durant coneixements.
llibre Caminant per l’Alta Gar- Ruyra, Mn. Ramon Garriga Llotja a inscriure’s i allà seguí xos acolorits a la tinta i a serens i tranquils. molts anys al Servei d’Arque- Tenia la farmàcia
rotxa. És la seva faceta excur- (l’ermità de Samalús), Lluís Via, tota la carrera de Belles Arts. l’aquarel·la. Els temes predo- Va ser soci numerari del Cer- ologia de la Diputació de al carrer Nou, des
sionista lligada al seu amor Carles Rahola… Era una necessitat imperiosa minants són els paisatges dels cle Artístic de Sant Lluc. La Girona, i es casà amb Narcís que es casà amb
I és que Joan Gener era una que sentia interiorment. voltants de Cassà, els de Bes- seva afició a l’art, la història, Puigdevall Diumé, historiador. Dolores Roca.
persona inquieta en tot allò Per a ell el dibuix i la pintura canó, per la seva relació fami- l’arqueologia… va continuar Havia comprat
que tingués a veure amb la cul- eren molt més que un passa- liar, ja que la seva dona era quan es va instal·lar a Cassà un la concessió i
tura, un veritable intel•lectual temps, era la professió frus- d’aquella població, també els cop acabada la llicenciatura el material a la
polifacètic que era el referent trada que donava llum a la carrers i campanars del barri de farmàcia. Hi dedicava totes vidua de Francesc
al poble pel que fa a la histò- quotidianitat de la rebotiga de les estones que podia. Un Güitó, de l’antiga
ria. Ja de ben jove havia publi- farmàcia. El dibuix li sortia de amic seu li dedicà aquest pen- farmàcia Llach.
cat una introducció a la histò- l’ànima. Això no vol pas dir que sament : “ets un artista dins un Treballador infa-
ria del municipi a les pàgines deixés de banda la seva pro- pot de farmàcia”. tigable, de gran En Joan Gener i Prats
de l’Horitzó i tothom que tro- fessió, ja que fou un excel•lent De les seves mans han sortit vitalitat i estudiós davant de can Conxo
bava alguna peça que podia farmacèutic que preparava les vitralls de l’església de Cassà. en extrem. (Procedència Montserrat Gener)
ser interessant recorria a ell fórmules magistrals amb gran Els que tenien imatges i foren Els seus dots pe-
En Narcís Puigdevall
(Procedència Montserrat Gener) que, per altra banda, era un aptitud i responsabilitat. Enric destruïts durant la guerra, els dagògics van fer que a la rebotiga de la seva farmàcia fes
gran col•leccionista Coris, veterinari municipal, era dibuixà de nou i són els vitralls classes de batxillerat a molts joves de Cassà i els preparés per
Però en el que més excel•lí fou el seu principal client. Joan del mig dels dos laterals de la poder entrar a la universitat.
pel patrimoni arquitectònic en la seva vessant artística. Ell Gener li deixava el microscopi nau central : un és sant Martí També fou un gran historiador, feu recerques arqueològiques
romànic. Amb la Montserrat volia estudia Belles Arts però que hi havia a l’escorxador i l’altre la Mare de Déu de les a Caldes de Malavella, investigacions i experiments sobre
al volant eren capaços de fer el seu pare, pensant en el seu perquè pogués fer les seves Sogues. L’altar i la imatge de la l’aglomerat… Un prohom de les ciències i les lletres que,
més de 4000 Km en un mes. futur, li digué que molt bé, analítiques Aquarel·la del pont Mare de Déu, cremada també Dibuix de la torre Selvana especialment per la seva gran contribució a la formació, fou
La Colla va retre-li homenatge però que fes una altra carrrera El domini del dibuix marca la de Verneda (Procedència : durant la Guerra Civil, també (Procedència : mereixedor de la dedicatòria de l’antic carrer de les mesures,
en donar nom a uns premis li- amb la qual pogués guanyar- seva obra pictòrica. Els dibui- Montserrat Gener) són obres seves, així com Montserrat Gener) el 31 d’octubre de 1946.
teraris de muntanya. se millor la vida. Quan arribà xos a la ploma són el millor de molts altres altars i imatges de