Page 3 - Descobrim 09

La història d’un naixement

MANEL NAVAL, ot i que històrica- m per salvar el riu Verneda, al Finançament popular
CAP D’ESTACIÓ ment les contrades km 16,326, i el baixador d’Es-
gironines ja eren clet, al km 16,480. El capital social inicial va ser d’1.536.100 pessetes -1-9-1890-,
ben tractades pel El parc de locomotores esti- dividit en 15.361 accions de 100 pessetes cadascuna, i títols
De treballadors del tren no Tque fa a comunica- gué compost per màquines que aplegaven 1, 5 i 25 accions. Aquest capital seria cobert
en queda cap –tinguem en cions, amb els ferrocarrils de de l’alemanya Krauss, amb gairebé en la seva totalitat pels veïns guixolencs, aleshores
compte que han transcorregut via ampla de Barcelona a la unes onze unitats en total i amb un cens d’uns 7.000, per la qual cosa hom pot considerar
c
prop de 49 anys des de la seva frontera francesa, enllaçant omprades fins a l’any 1936. El com a una propietat ben repartida, popular i meritòria, un
clausura- , però hi ha diversos per Port-Bou i per Puigcerdà, “cubicatge” de les primeres fou incentiu més
familiars, com ara la M. Dolors hi restaven alguns indrets de 0-3-1T, que vol dir cap eix perquè el
Naval Martorell, filla del cap de gran empenta industrial i al davant, tres de rodes gros- poble ganxó
de l’estació, el senyor Manel, comercial que se sentien un ses al mig, i un altre de petites c o n s i d e r é s
personatge molt popular ales- xic marginats, geogràfica- justament a sota de la cabina. el tren com a
hores; en Narcís i l’Assumpció ment parlant, com ara els de la La nostra vila ha tingut la sort, una institució
Pi, fills de la guardiana del pas costa, i els de l’interior –la Gar- gràcies a la família Bregante, particularment
a nivell de la carretera de Riu- rotxa-. Aquest sentiment, jun- d’haver conservat una d’aque- pròpia i ben
dellots, Montserrat Farrerós; tament amb el tarannà innat lles locomotores, la número estimada.
els fills del senyor Hugué, tre- dels gironins per crear sorti- 5, i la resta es troben escam- En dates força
ballador de la brigada, Carme, des al producte del seu treball pades per Girona, Sant Feliu, posteriors, 1-8-
Angelina i Lluís i la família de i d’emprendre noves iniciati- Monistrol de Calders, Mieres, 1891, 1-1-1893
Santiago Ruiz, cap d’estació ves en tal sentit, faria que des Sant Sadurní d’Anoia i Borri- i 15-1-1925, es
suplent. de mitjan segle XIX es poses- Il·lustració de tot el comboi amb què la Societat Filatèlica Gironina reté homenetge al “carrilet” ana, la majoria d’elles en estat traurien 2.000,
La Dolors Naval conserva in- sin en marxa aquelles inquie- l’any 1975. i que mostra els escuts de tots els municipis de la línia a més dels de la Diputació clarament ruïnós. Recentment Una acció del tren (Arxiu Xavier Romero) 1.000 i 1.500
tacta la memòria d’aquelles tuds, en forma de noves línies Provincial (Arxiu Xavier Romero)) l’Ajuntament cassanenc ha obligacions
vivències. Ella ajudava el seu fèrries, que abastessin i con- arribat a un acord/permuta respectivament, de 500 pessetes cadascuna. Amb tot allò es
pare en algunes tasques de següentment atenguessin un enllaç es perllongaria fins als 1000 mm del d’Olot, el Km 13,412 i que, prèviament i amb els esmentats propietaris pogué finançar completament la creació d’aquest ferrocarril,
reforç, com ara quan hi havia la major part de les poblaci- a Banyoles, conegut popular- qual, no obstant, patiria mol- venint de Girona en primer que representà un cost total de 3.141.868 pessetes. Una
expedicions extraordinàries i ons amb una demografia i un ment com el tren “pinxo”. tíssims retards i fins a l’any anècdota: la subvenció de la Diputació de 167.014 pessetes,
per què no dir-ho també, la avenç quant a les comuni- El darrer viatge
el que lamenta és que la com nivell de vida rellevant. Aquesta novetat, la millora 1911 no arribaria a la no s’acabaria de cobrar fins a l’any 1924.
Quan des dels volts de l’any
quant a les comunicacions i capital garrotxina. Aquest
1750 la indústria tapera giro-
nina agafà una importàn-
rivalitat existent entre Palamós cacions repercutí notable-
cia que multiplicà l’activitat
i Palafrugell amb Sant Feliu de ment en la millora labo-

manufacturera eminentment
de la ciutat ganxona apare-
al punt que es construiria
que el carrilet viatjava de Cassà a Girona, un bon nombre de
local i arribà a transcendir Guíxols, donaria peu que des ral i social de la ciutat, fins A la tarda del 10 d’abril del 1969 i aprofitant la darrera vegada
aquest àmbit per donar sor- gués una iniciativa ferroviària definitivament el seu port, cassanencs vam realitzar aquest últim trajecte, conscients
tida als seus productes amb semblant, i que amb recursos l’any 1904, i vint anys més com n’érem que es tractava d’un fet històric i que mai més
els transports tradicionals, les totalment locals i procedents tard aquesta estació marí- tornaríem a pujar al tren que durant setanta-set anys circu-
diligències i les tartanes ben de totes les classes socials, via tima es beneficiaria d’un là pel nostre municipi.
aviat resultarien obsoletes accions i obligacions, s’em- ramal del tren, amb el Durant els primers minuts i mentre enfilàvem cap a Llambilles,
degut al volum dels productes prengués l’aventura de la cre- consegüent benefici pel Quart, Girona... tot eren expressions com de joia, informals,
a comercialitzar, i les mirades ació del seu propi tren. que feia al tràfic de mer- de germanor, però a mesura que ens acostàvem al punt de
començarien a anar cap al fer- El primer projecte s’engegà caderies. destí, les cares començarien a canviar i a sentir seriosament
rocarril. Els primers a trencar el l’any 1887, i al cap de dos El total del trajecte era de que es tractava del darrer viatge. Vam demanar al revisor que
gel serien els palamosins, amb anys es crearia la Compañía 39,100 km, i a més de la ens signés com a record el bitllet, i... adéu.
El darrer cap de l’estació, el se- la creació de l’anomenat Tram- del Ferrocarril de San Feliu categoria de les estacions
de
nyor Manel Naval, amb la seva via del Baix Empordà, un tren Guíxols a Gerona, amb de Sant Feliu i de Girona,
filla. El treballador és en “Xicu de via estreta -750 mm- que els senyors Joan Casas i Enric de Cassà i Llagostera El tren surt de Cassà en direcciió a Sant Feliu (Arxiu X Romero)
les
Floris (Arxiu M. Dolors Naval) enllaçaria la vila costanera Heriz com a caps visibles. Tot es construirien amb una
amb Flaçà, per donar sortida el procés aniria força ràpid i ja notable envergadura atesa la
panyia estatal, FEVE, s’ho que- exportadora gràcies al ferro- l’any 1892, concretament el 30 demografia d’ambues viles lloc on hi havia el baixador de amb el propòsit de consoli-
dés tot i no deixés res que es carril Gros. de juny, es procediria a la inau- d’un alt nivell de productivitat Llebrers al Km 10,770, i el pas dar la conservació del com-
pogués conservar al municipi Posteriorment, la línia arri- guració oficial del petit tren – de llurs fàbriques de suro. a nivell de la carretera de Riu- boi sencer del tren i d’aquesta
Més d’una vegada li havien baria fins a Girona –barri de amb el mateix ample de via Per altra banda, i pel que fa de dellots, al km 12,078. Altres manera poder oferir-lo als visi- Anvers i revers del bitllet del darrer viatge de Cassà a Girona
dit: “Si quieren ver algo, que Pedret, i al cap d’uns anys que el de Palamós, i inferior nou a Cassà, cal afegir-hi que dades d’interès en el nostre tants en dies i hores a concre- (Arxiu Xavier Romero))
vengan a Madrid”. la seva estació se situava al municipi eren el pont de 20 tar.