Page 3 - Descobrim 05

Megalitisme a Cassà

LA SITJA DE ins fa molt poc pràc- tes concavitats circulars, semi- El Puig del Castell ( Puig de Castellar)
esfèriques, polides i no gaire
CAN ROSER ticament no es profundes. Aquestes varen ser El jaciment ibèric del Puig del Castell (Castellar, és el
fetes per fregament o repicat
coneixia cap jaci-
seu veritable nom) es
ment o resta mate- amb una eina de pedra molt va documentar per
En la construcció d’una Frial d’època prehis- més dura que el suport, per primera vegada l’any 1964
nova casa al veïnat de tòrica dins el terme de Cassà. exemple un còdol de quars. per Lluís Esteve Cruañas.
Matamala l’any 1975 es va Aquestes es reduïen bàsica- La seva situació en punts ele- Des d’aquella data es varen
realitzar una de les ment a unes poques eines de vats i estratègics del territori 4 fer petites intervencions
troballes pedra (quars, quarsita o sílex) es podria atribuir a una fun- fins l’any 2001 en què
més im- trobades de forma aïllada, dis- ció territorial, ja que delimita- l’Ajuntament de Cassà
portants persa i sense cap mena de rien els territoris d’explotació va organitzar excavacions
al terme context. d’aquestes antigues societats arqueològiques amb la col•laboració de voluntaris cassanencs
de Cas- Ara bé en els últims anys, i grà- prehistòriques. i de les poblacions del voltant. Les campanyes d’excavació
sà. Es va cies al treball realitzat per tota Aquestes societats humanes portades a terme en el Puig del Castell entre els anys 2001 i 2009
posar al una sèrie d’afeccionats locals, que ja eren sedentàries, vivien han permès l’exhumació quasi completa de tot el perímetre de
descobert 1 alguns d’ells vinculats al GREC en poblats a l’aire lliure, situ- la muralla, paral•lel als vessants nord i est del puig, recuperar-
una sitja (Grup de Recerca i d’Estudis ats no gaire lluny de les seves ne un pany de més de 150 metres de llargària i documentar i
ibèrica que contenia molt Cassanencs), s’ha posat al des- tombes megalítiques. delimitar diverses cases que es troben adossades a la muralla.
de material ceràmic cor- cobert l’existència d’un nucli Estaven formats per diverses
responent a elements per megalític que era pràctica- 1 cabanes i altres construccions Bases per la carta arqueològica
contenir líquids, aliments i ment desconegut fins aquest fetes amb materials peribles
estris de cuina, també amb moment. 2 dels quals no se’n han conser- Una carta arqueològica és un instrument per recollir de
trossos de tègula romana, La major part d’aquestes tro- vat gaires restes visibles. manera unificada tota la informació relacionada amb el pa-
i restes d’àmfores itàliques balles megalítiques s’han Practicaven una agricultura trimoni arqueològic d’una zona, municipi, ciutat... Atès que
per vi i oli. Unes de les pe- efectuat a la banda oriental i Algunes d’elles presenten fins comú i abundant en la façana Serra Llarga I-II, Pedres Gros- de subsistència basada en el de Cassà tenim documentades poques troballes i a més de
ces més boniques són cam- més elevada del terme muni- i tot en la seva part davan- costanera del massís de les ses, Cova d’en Jaume Abel i conreu de cereals (blat, ordi,. forma dispersa, hem cregut interessant de posar en marxa
panianes de vernís negre cipal, dins el massís de les tera l’existència de petits cor- Gavarres-Ardenya; i s’han Roca de les Tres Rases. ivada...), plantes llegumino- la confecció de la carta arqueològica de Cassà de la Selva.
que evidencien l’intercanvi Gavarres i en la zona munta- redors d’accés fets de lloses de relacionar molt clara- Al mateix temps, fora ses (faves i pèsols) i tenien una A aquest efecte hem preparat una base de dades
dels indígenes amb els co- nyosa compresa entre el Puig i túmuls o amuntegaments ment amb el món dels dòl- d’aquesta zona megalítica i ramaderia de vaques, ovelles, per sistematitzar la recollida de la informació que
lonitzadors grecs. Es poden Castellet, el Puig Gros, l’Era de de blocs i terra que cobrei- mens ja que es varen utilit- molt a prop del Coll de Llu- cabres i porcs. tenim fins ara. Comencem pels indrets on tenim
datar del s. II aC, com les la Llaca, la Serra Llarga, el Puig xen part del monument. zar en el mateix moment. meneres, se’n coneix una altra La troballa de diverses eines detectades les restes arqueològiques més antigues
altres que tenim properes. del Castell, el Puig de l’Esque- Aquests abrics sepulcrals i Els monuments megalítics anomenada Roca Teua. Això fa de sílex i algunes destrals poli- des de la prehistòria fins als íbers. A partir d’aquí, en
També destaquen unes lla i els Refugis de les Gavarres. paradòlmens -nom cientí- descoberts fins al moment que en total es coneguin 12 des a la zona dels Refugis de una segona fase, avançarem fins a l’Edat Mitjana.
fusaioles (peces per filar A cavall dels termes munici- fic que reben aquest tipus són els següents: Cova Toixo- monuments megalítics a Cassà. les Gavarres i la Vinya d’en Salvi
la llana). A poca distància pals de Cassà, Cruïlles i Santa de construccions- són un tipus nera I, II, III i IV, Cova de les Fal- En totes elles els homes pre- ens estaria mostrant l’existèn- La sitja de la Rambla 11 de setembre
van sortir les restes d’un Cristina d’Aro. de monument megalític molt gueres, ,l’Esquerda, Cova de la històrics hi enterraven els seus cia d’aquests assentaments
forn romà. En el seu mo- En aquesta zona boscosa s’ha difunts de forma col•lectiva humans en aquests punts. Es tracta de l’únic jaciment ibèric
ment l’Esteve Fa (Llagos- posat al descobert l’existència i successiva, acompanyats En definitiva la descoberta conegut dins el nucli urbà de Cassà.
tera) va poder conèixer d’onze cavitats naturals for- del seus objectes personals o de tots aquests monuments Es trobava retallada a la part més alta
l’indret i el material trobat, mades entremig de diversos aixovars funeraris, formats per megalítics dins el terme de d’un marge de la Rambla, davant de
posteriorment en Jordi blocs de granit amuntegats recipients de ceràmica, eines Cassà ha servit per omplir un les Escoles. Va ser descoberta per
Merino deixa constància entre si per l’erosió i que varen de sílex, objectes d’ornamen- buit molt important que hi Esteva Fa de Llagostera, el qual ho
de la troballa a ‘Cassà de ser utilitzades per l’home pre- tació personal i destrals poli- havia en la història del nos- comunicà l’any 1978 als membres de
la Selva i els seus orígens’. històric com a cementiri o lloc mentades. tre poble. D’aquesta manera la Colla Excursionista que l’excavaren 5
Amb els anys que portem d’enterrament durant la pre- En les seves proximitats s’han s’ha pogut situar l’origen del poc després.
des de la descoberta seria història recent (neolític final, localitzat també diverses poblament humà a Cassà en Mesurava 1,5 metres de diàmetre per
hora de catalogar el materi- calcolític i l’edat del bronze), roques amb gravats d’època la part més alta terme i dins el 2,5 metres de fondària. En la seva boca tenia tres foradets que
al i pensar a cedir-lo a l’arxiu ara fa uns quatre o tres mil 3 megalítica (Pedra del Puig de massís de les Gavarres. podrien haver servit per sostenir una tapa o una estructura
i trobar la manera d’expo- anys enrere. l’Esquella, Pedra del Puig de Ara bé, amb el pas del temps, per al seu buidatge.
sar-lo de forma permanent. Moltes d’aquestes cavitats les Puces, Pedra de les Toixo- aquest poblament va comen- Durant la seva excavació es varen recuperar diversos
No se’n coneix cap al- naturals foren arranjades o FOTOS i ESQUEMES : neres i Pedra del Puig Caste- çar a baixar de les muntanyes. fragments de ceràmica ibèrica, tègules romanes, imbrexs
tre en aquella zona, si bé acondicionades per la mà de 1.- Peces de factura grega trobades a can Roser (Quim Bosch llet-Puig Gros). Es tracta de Primer formant el poblat ibèric i diverses peces de molins rotatius i de vaivé; això permeté
2.- La cova de les Falgueres (Xevi Niell)
podria ser molt proba- l’home gràcies a la construc- 3.- Planta de la cova Toixonera (Quim Bosch) blocs o afloraments de granit del Puig del Castell, i per fi arri- datar el jaciment a finals de l’època ibèrica (segle II aC).
ble que encara en restés ció de murs de pedra seca o 4.- Una sitja Ibèrica del Puig del Castell (AMCS) que presenten sobre la seva bant a la plana, on es va aca- Aquesta segurament no estava sola sinó que formava part
alguna altra per desco- bé la col•locació de lloses de 5 .- Esquema de la Sitja ibèrica de la Rambla 11 de Setembre superfície diverses cassoletes bar fundant el poble de Cassà d’un camp de sitges més extens i actualment desaparegut.
brir prop d’aquell lloc. pedra clavades verticalment. (Q.uim Bosch) megalítiques. Es tracta de peti- molts segles més tard. Des de l’any 1995 es troba tapada per un mur de formigó.