Page 3 - Descobrim 04

Uns apunts històrics

Anar a conferència
ESCOLES a cita més antiga, que serien cabdals per a l’en- esplendor les Noces de Dia-
PRIVADES fins al moment, senyament a Cassà: dues de mant. Mentrestant l’Escola A Cassà, d’anar a classes particulars
Pública, en uns anys molt
referida a l’ense-
sempre se n’ha dit: “anar a
religioses, les Germanes del
ANTIGUES nyament a Cassà, la Cor de Maria, el 1863 i els Ger- durs, anava fent la viu-viu. conferència” i és d’aquestes classes
Ltrobem l’any 1318, mans de La Salle, el 1881; i Amb pocs alumnes, els mes- que farem un resum.
Aquesta és la relació d’es- quan Arnau Caner i la seva una de laica i liberal institu- tres i senyoretes amb esforç De les que tenim coneixement en
coles privades existents a muller del mas Caner de Per- ïda per Josep Vilaret, el 1886. i bona voluntat suplien de la el temps més reculat, les classes
Cassà de la Selva, el 1906 les, en motiu del casament manera que podien la manca per excel•lència foren les que
que consta en un escrit del seu fill Ramon, li fan dona- GRADUACIÓ de recursos. Cal destacar les impartia el senyor Joan Gener i
del Govern Civil del dia 11 ció dels seus béns, reservant obres de remodelació que, a Prats (1870-1942). Farmacèutic de 6
d’agost d’aquell any. Eren una dot per a les filles. A l’al- A principis del segle XX es va finals dels anys 50, hi dugué professió i gran mestre de vocació.
cinc: Colegio Politécnico tre fill, en Bernat, amb els començar a parlar de la gra- a terme l’Ajuntament presidit A la rebotiga de la seva farmàcia
(can Vilaret) per nens, amb fruits d’un benefici presbite- duació de l’Escola Púbñica. per Josep Maria Vidal. preparava, a més de les seves fórmules magistrals, els
105 alumnes. La mestra ral, el fan estudiar durant els 3 joves de la població per treure’s l’examen de Grau que era
era la senyora Pilar Vilaret EL TEMPS ACTUALS l’equivalent a la selectivitat per entrar a la universitat. I fou
i Puig; i al mateix col•legi darreries de segle els mes- REPÚBLICA així com molts cassanencs, gràcies a l’eficaç ensenyança de
per a nenes on la mes- tres José Torres i Salva- Als anys 70 el Col•legi Naci- Joan Gener, van aconseguir el títol de Batxiller i una carrera
tra era la Teresa Pijoan. dor Meya respectivament, L’adveniment de la Repú- onal, actual Puig d’Arques, universitària.
Hi havia 100 alumnes. en veure el poc nivell dels blica va suposar un canvi amb la direcció de Josep Mes- El 1947 l’Ajuntament va posar el seu nom a un carrer de
Estava ubicat a la carretera 1 alumnes, ho proposaren a radical en la pedagogia tras agafà una forta embran- Cassà i els seus exalumnes van fer-li un homenatge on es
Provincial número 25, on l’Ajuntament. Les propostes arreu, també a la nostra vila. zida amb obres d’amplia- van trobar més de 50 universitaris que havien anat a les
hi havia hagut la fàbrica no van quallar. Després d’un Els governants apostaren ció i un munt d’activitats, de seves classes fent ben patent la seva vocació per ensenyar i
de can Rich. El Colegio intent el 1922 per adaptar la fort per a l’ensenyament com manera que, en pocs anys motivar per seguir estudis superiors.
del Corazón de Maria , “ les fàbrica de suro de can Tou en a garantia de futur. La laïci- quadruplicà la matrícula. També hem de remarcar les classes que van continuar
Monges”, al carrer Germà Escola, no fou fins el 1925, tat capgirà el panorama ja L’any 1978 plegaren les religi- la feina de tan il•lustre mestre. Durant la Guerra Civil
Agustí, 15, amb 150 nenes. que aprová el projecte defi- que a Cassà els col•legis reli- oges del Cor de Maria i el seu els germans Duran (“hermanos” de La Salle) i, un cop
La directora era la mare 2 nitiu de l’arquitecte Fèlix de giosos de La Salle i el Cor de alumnat l’absorbí La Salle. El finalitzada: Rutllan, Maymí, Gruart, els esposos Vilahur-
Elvira Nogueras. El Colegio Azúa que la situava on és ara Maria fins aleshores tallaven 1988 comença l’Institut i el Godoy, Maria de París, Montserrat Ruscalleda... Tots ells van
Ibérico, al carrer del Molí propers cinc anys. No s’indica Fins aleshores les escoles eren la residència geriàtrica, i que el bacallà en aquest món. curs 2006/2007 s’engega la aconseguir millorar el nivell acadèmic de Cassà donant
número 10, al qual hi el centre, però podria molt unitàries, amb un sol mestre es va fer realitat a l’agost del D’alguna manera, confinats segona escola púlica, l’Aldric. “conferències” durant molts anys.
anaven 40 nenes on la ben ser el de l’escola catedra- per a tots els alumnes i la gra- 1927. És d’aquesta data la aquests, les mirades es diri- Aquest és doncs el panorama Tots els mestres que han contribuït que el nostre poble sigui
Caterina Robau i Botet lícia de Girona, ciutat molt duada representava un pas graduació definitiva de l’es- giren cap a l’escola pública actual de centres docents de admirat pel seu elevat nivell cultural rebin des d’aquestes
feia de mestra i directora. vinculada a la nostra vila. important ja que permetia cola de nens. La de nenes no bilingüe i coeducadora. Cassà: dues escoles públi- pàgines el nostre agraïment.
L’espai on s’ubicava aquest Entre els anys 1598 i 1638, a tenir els nens per graus. A les s’estrenà fins al 1931 De seguida es proposà cons- ques: el Puig d’Arques i l’Al-
col•legi a primers del segle la diòcesi de Girona es con- truir un edifici amb un pro- dric, una escola concertada: La Creu de Sant Jordi
passat hi havia hagut el cediren 213 llicències d’ense- jecte molt ambiciós: la gra- la de La Salle; l’Institut; i tres
col.legi Cervantista, actu- nyar. Un gran nombre d’es- duada que esdevindria de titularitat municipal: la Llar El 12 de juliol de 2005 fou
alment seu de la Biblio- coles s’ubicaren en locals l’Escola Puig d’Arques actual. d’Infants, l’Escola de Música concedida la Creu de Sant Jordi a
teca Municipal. EI Colegio annexos a les esglésies. El 23 D’aquest període en desta- i la d’Art, configuren el mapa la Fundació Patronat de les Escoles
San José, al carrer Germà de setembre de 1607 sabem, quem dos mestres: Bergés i educatiu de la vila. Val a dir-ho, Cristianes La Salle de Cassà de
Agustí número 19, al qual a través dels llibres de Baptis- Roquet amb una pedagogia tots en perfecte estat de salut. la Selva. El decret de concessió
hi anaven 200 nens. El di- mes, que Joan Artigas, exercia molt avançada per l’època. destaca “com a contribució al
rector era el germà Cecilio. de mestre d’escola a la parrò- El 1934 tancà l’Escola Vila- cent vint-i-cinquè aniversari de
La proporció alumnes de quia. I, des de llavors, ininter- ret en morir la seva titu- la constitució de la Junta per
l’escola pública i de la pri- rompudament fins al segle lar, la mestra Teresa Pijoan. la Defensa de l’Educació. En
vada era aproximadament XIX, tenim documentada la reconeixement a l’eficàcia i el sentit social de la seva tasca,
d’1 a 4. presència del mestre de gra- LA POSTGUERRA adreçada a diverses generacions de Cassà sota l’impuls de
màtica al poble, gràcies als lli- l’Institut dels Germans de les Escoles Cristianes”.

bres de defuncions, perquè 4 Acabada la contesa i inaugu- L’any 1881, reunits Joan Almeda, Josep Alemany, Manel
6
el mestre rebia una paga per rades les Escoles Graduades Nadal, Domingo Pujol, Joan Dausà i Joan Xiberta , es
assistir a les exèquies del finat. FOTOS per l’Ajuntament franquista, constituí la societat “Junta Protectora de la Juventud” amb
1.- El mestre Vilaret amb un grup d’alumnes la gran obra de la República, la finalitat de fundar un centre educatiu d’inspiració catòlica
(AMCS. Col·l J. Olivé)
FINALS DEL SEGLE XIX 2.- Els grans de La Salle a principis del segle XX (Fons La Salle) els col•legis religiosos torna- per als nois, Josep Alemany Darna, que havia estudiat
3.- L’Institut de Cassà ( Foto Quim Massa) ren al seu màxim nivell i aug- veterinària a Tolosa, recomanà els Germans de La Salle per
Aquest període de temps 4.- L’escola Puig d’Arques ( Foto Quim Massa) mentaren espectacularment gestionar el nou centre. El col•legi, conegut durant molts

1 és importantíssim, ja que 5.- Escola Aldric (Foto Alba Abulí) la matrícula. L’any 1954 La 5 anys com “Els Hermanus” i avui per La Salle, continua obert a
s’instal·laren tres institucions 6 .- En Joan Gener i Prats Salle celebrava amb gran la nostra vila 134 anys més tard.
(AMCS - Col·lecció Montserrat Gener)