Page 168 - Conferencies de l'Arxiu 5

168

- (2014). “L’excavació arqueològica de l’any 2012 al Romagosa, Francesc (2009). “El procés històric de des-
dolmen del Puig ses Forques (Calonge, Baix Empor- secació d’estanys a la plana empordanesa”, Docu-
dà)” dins de Aa.Dd. XII Jornades d’Arqueologia de les ments d’Anàlisi Geogràfica 53, pp. 71-90.
Comarques Gironines, pp. 75-84. Rubirola, Dolors (2022). “Les llevadores. Quan es nai-
Palahí, Lluís i Nolla, Josep Maria (2010). ‘Felix Turissa’. xia a casa”, Descobrim Cassà 19.
La vil·la romana dels Ametllers i el seu fundus, Tarra- Sabaté, Flocel (1998). “L’Església secular catalana al se-
gona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica. gle XIV: la conflictiva relació social”, Anuario de Estu-
Planellas, Joan (2010). “‘L’Església dels pobres’ a les dios Medievales 28 (1), pp. 757-788.
dues primeres sessions del Vaticà II i a la Constitució Sales, Lluís (2023). Conflicte, violència, justicia. Lla-
‘Lumen Gentium’”, Revista Catalana de Teologia, pp. gostera al segle XV, Ajuntament de Llagostera.
23-62. - (2023). “Encarcelamiento y violencias en un dominio
Pérez santamaria, Aurora (2007). L’art religiós a Palafru- feudal a la luz de los registros de la Baronía de Lla-
gell, Ajuntament de Palafrugell. gostera (s. XIV)”, Anales de la Universidad de Alican-
Poch, Lluís; Serra, Enric (2019). Campllong. Crònica del te. Historia Medieval 24, pp. 151-179.
segle XX, Ajuntament de Campllong. - (2022a). Crèdit privat i morositat a la Catalunya baix-
Post, Chandler R. (1930-1966). An History of Spanish medieval. Baronia de Llagostera, 1330-1395, Madrid:
Painting, Cambridge: Massachusetts. CSIC.
pradas, Maria Amàlia (2003). L’anarquisme i les lluites - (2022b). “Mercado ganadero y estratificación social
socials a Barcelona 1918-1923: la repressió obrera en el medio rural catalán (siglo XIV)”, Historia Agraria
i la violència, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de 87, pp. 1-31.
Montserrat. - (2019). La jurisdicció a Sabadell a la Baixa Edat Mitja-
Prior, Ramon (2022). “El pont Estret de Girona”, Revis- na. Edició i estudi d’un llibre de la cort del batlle (1401-
ta de Girona 300, pp. 46-52. 1404), Girona: Biblioteca d’Història Rural.
Puigvert, Joaquim M. (2008). Josep Danés i Torras. - (2018). “Una fortalesa en temps de violència feudal.
Noucentisme i regionalisme arquitectònics, Barcelo- El castell de Cassà de la Selva a inicis del segle XIV”
na: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. dins de D. Grau, E. Mallorquí (coords.) Les guerres
- (1986). Una parròquia catalana del segle XVIII (Riude- i els seus efectes. Cassà de la Selva, segles XIV-XX,
llots de la Selva), Barcelona: Fundació Salvador Vives Ajuntament de Cassà de la Selva, pp. 11-28.
Casajuana. - (2011). “Crédito y redes urbanas: el caso de Girona y
Redondo, Esther (2002). El fogatjament general de Cata- las pequeñas ciudades de su entorno en el siglo XIV”,
lunya de 1378, Madrid: CSIC. dins de D. carvajal de la vega, J. Añíbarro Rodríguez,
Reixach i sala, Albert (2019). “Redelmes: nous gravà- I. Vitores casado (eds.) Redes sociales y económicas
mens sobre els ingressos a les comunitats de la Cata- en el mundo bajomedieval, Valladolid: Castilla Edicio-
lunya del nord-est (c.1350-c.1500)”, Estudis d’histò- nes, pp. 129-150.
ria agrària 30-31, pp. 193-235. - (2010). “El setge i l’ocupació del castell de Cassà de
- (2018). “Els fets de Cassà de la Selva dels anys 1390 la Selva (1329): un conflicte jurisdiccional entre se-
i 1391: lluites pel poder a les rodalies de Girona” dins nyories provocat per les alienacions del patrimoni re-
de D. Grau, E. Mallorquí (coords.). Les guerres i els ial”, Quaderns de la Selva 22, pp. 55-77.
seus efectes. Cassà de la Selva, segles XIV-XX, Ajun- Sales, Núria (1990). “Un problema metodològic: l’oblit
tament de Cassà de la Selva, pp. 29-46. de les cúries baronials en estudis sobre justícia i delin-
- (2016). “Jaume Beuda (†1409), comerciant d’orígens qüència (França i Espanya, segles XVI-XVIII)”, Afers:
empordanesos, fundador del col·legi d’en Beuda de fulls de recerca i pensament 5 (10), pp. 363-383.
Girona i d’un hospital a Ordis”, Annals de l’Institut Salrach, Josep M.; Montagut, Tomàs (dirs.) (2018).
d’Estudis Empordanesos 47, pp. 319-340. Justícia i resolució de conflictes a la Catalunya me-
La repressió del primer franquisme Expedients de depu- dieval. Col·lecció diplomàtica, segles ix-xi, Barcelona:
ració. Ajuntament de Girona. Servei de gestió docu- Parlament de Catalunya – Departament de Justícia de
mental, Arxiu i Publicacions https://www.girona.cat/ la Generalitat de Catalunya.
sgdap/cat/recurs_repressio_depuracio.php. Santamaria, Dora (1989). L’art a Girona 1600-1615. Re-
Ribera, Ramon (2022). “L’obra de l’escultor Ramon Peri- cerca documental i estudi analític, tesi de llicenciatura,
cay a la Conca de Barberà”, Podall, pp. 232-235. Universitat de Barcelona [inèdita].
Rigat, Montserrat; Garnatje, Teresa.; Moré, Eva.; Vallès, Saz, Eugenio. (1940). Un gran naturalista espanyol. El
Joan (2013). “Un receptari medicinal del Ripollès de R. P. Longinos Navás SJ, Barcelona: Editorial Libreria
principis del segle XX”, Annals del Centre d’Estudis Religiosa.
Comarcals del Ripollès 2011-2012, pp. 74-88. Sequeiros, Leandro; Bastero, Juan Jesús; de la campa,
Hermenegildo (2008). “Longinos Navás (1858-1938):